Viure a l’Empordà, o a qualsevol territori allunyat de les grans urbs del poder global, estimar-te’l i defensar una idea de territori sobirà i sostenible dins del context d’un món globalitzat, no és una feina fàcil. El territori ha esdevingut un camp de batalla. Si el defenses per preservar-ne la seva essència, les seves arrels, la seva idiosincràsia, els seus usos i costums, no com a foto fixe i inamovible del passat però sí com a elements a tenir en compte alhora d’evolucionar, no trigaràs en sentir-te a dir conservador, pagès o, directament, reaccionari, un subjecte patètic que prova d’oposar-se a l’ordre natural del Nou Mon Sense Fronteres que ens garanteix la globalització xupiguai posant portes al mar. Això pel costat esquerra d’un cosmopolitisme de pa sucat amb oli. Per l’altra banda, el perill encara és més gran: que aquells que diuen defensar-te siguin, efectivament, conservadors en el millor dels casos, quan no reaccionaris o directament feixistes que volen aprofitar-se d’aquests sentiments naturals de pertinença -que tots tenim- per escombrar cap a casa.
Penso en això quan parlo amb el mecànic, amb el fuster, amb el meu veí pastor. Hi penso quan veig que no saben on situar-se, davant del món, des d’on mirar-se’l, com posicionar-s’hi. Ens passa bastant a tots. Els mitjans de comunicació del sistema ens el mostren des de les seves càmeres, des de la seva òptica, ens diuen què i com hem de pensar, però moltes, massa vegades el missatge no lliga, perquè és un missatge redactat des del món del poder, urbà i global. I nosaltres som gent local, lligats per vincles difícils de definir amb el territori. Tenir vuit, sis, quatre o dos cognoms catalans o un tros de terra no ens converteix en reaccionaris ni ens fa matemàticament explotadors d’aquells que han arribat i segueixen arribant d’arreu d’aquest món cada vegada més petit i dominat. Tampoc som titelles en mans d’assassins professionals que mercadegen poder en nom de la nostra identitat. No. Som persones complexes d’un món que ens vol fer creure que nosaltres hem perdut el nord, quan és el món d’aquells que el dirigeixen el que no sap on va.
