Un cop passat el dia 23 de juny, la temporada d’estiu arriba, i amb aquesta, les vacances d’estiu. Però, la pregunta és, vacances per a qui? Si preguntéssim als veïns de la Costa Brava, la majoria respondria que les festes són per els turistes, per ells no fa res més que començar la temporada.
Comença la temporada per aquell estudiant que ha de treballar per poder-se costejar els estudis i la vida a Barcelona, per aquell pare o mare que durant l’any no ha pogut treballar més que en èpoques de creixement turístic, comença també per aquells nuclis familiar que reserven les seves forces durant tot l’any per obrir el seu local de la platja de sol a sol set dies a la setmana.
En definitiva, en aquests moments, l’estiu ha passat de ser època de festivitat per molta gent, ha ser la festa d’uns quants, i la forma de guanyar-se la vida de molts altres. D’aquesta manera, es mostra una vegada les desigualtats en condicions de vida entre uns pocs i la majoria.
Això però, en cap cas vol dir que no s’hagi de donar suport a les feines que sorgeixen a l’estiu degut al turisme, no. Justament, el que cal reivindicar és una millora de les condicions de tots i cada un d’aquestes feines. Caldrien més contractes amb condicions, i no contractats per serveis, sous precaris, tot per poder a final de trimestre omplir titulars dient que la crisis econòmica en la que esta envoltada el país va despuntant. Segurament els resultats econòmics generals mostren unes dades de recuperació, el que passa és que aquestes no tenen en compte el creixement substancial de desigualtats i precarietat laboral.
