Un dels trets característics del paisatge Baix Empordà són els arrossars. Per això, hem realitzat la ruta de l’arròs amb el Xiulet, un trenet cultural que ofereix la possibilitat de descobrir el municipi de Pals i els seus voltants. Aquestes dues hores de visita en català, castellà, anglès i Francès (simultàniament); ens han permès conèixer de ben a prop la història del Molí de Pals i el cicle del cultiu d’aquest cereal.
A les 10 del matí, el trenet de color verd ja xiula anunciant als passatgers que és l’hora de començar la ruta circular pels cultius d’arròs de la zona. Des de l’aparcament situat a l’interior del nucli antic de Pals, just davant del restaurant La Vila, el Xiulet inicia el trajecte pel paratge natural del Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter. Tot acompanyat i amenitzat per l’Eva, que ens guiarà amb les seves explicacions al llarg del viatge.
Primer, recorre els carrerons medievals del barri antic del municipi i, tot seguit, s’endinsa durant 20 minuts en un camí secundari envoltat per granges i camps de Sant Julià de Boada fins a arribar al Molí de Pals. Un cop allà, baixem del trenet i continuem la ruta a peu. Amb el relat de la guia, els visitants coneixen la història de l’edifici, del qual s’han trobat textos relacionats amb l’arròs de l’any 1452, i la sala del molí vell, com també l’elaboració de l’arròs, la maquinària utilitzada i els procediments que fan possible el blanquejament de l’arròs.
Un cop acabada la visita, els turistes tenen l’oportunitat de degustar la cervesa fabricada amb arròs del Molí, l’Arrossa, i de comprar els productes realitzats també en el mateix lloc abans de pujar al tren. Finalment, retornem al punt d’inici pel camí dels Masos de Pals, un recorregut que ens regala unes visites inigualables de la natura, els animals i els arrossars del paisatge empordanès que tan grans com petits gaudeixen.
Un molí d’arròs històric
La producció d’arròs de Pals a les basses d’en Coll té una llarga tradició històrica. A mitjan segle XV, els habitants del municipi buscaven com pal·liar la pobresa i, en ser una zona pantanosa, van pensar en fer aquest cereal. Però el que solucionava la fam i la misèria, provocava la mort per paludisme en produir-se en aigües estancades. Per tant, es va haver de deixar d’utilitzar per qüestions sanitàries fins al 1894. Aquell any, l’indià torroellenc Pere Coll i Rigau va posar fi al problema amb la fortuna que havia fet a Cuba. En tornar de les Amèriques, va comprar el mas i va iniciar el conreu de l’arròs amb aigua corrent evitant la propagació de la malaltia.
Més tard, la família Parals (família arrossera de diverses generacions) va decidir comprar el molí d’arròs de Pals, l’any 1984, i va començar a comercialitzar l’arròs. I gràcies a això, el Molí de Pals i els conreus d’arròs encara avui dia segueixen en peu. Ara bé, el model de producció ha anat canviant al llarg de les dècades i, actualment, totes les feines es fan amb màquines (sembrar, collir, assecar, netejar i despellorfar el blat). El que continua igual és l’arròs de Pals, totalment natural i sense cap mena de conservant.
El sòl, l’aigua i la climatologia de l’Empordà són els trets que diferencien el cereal empordanès, ja que els estius són menys calorosos i els vespres més frescs. Altrament, la producció també és respectuosa amb el medi ambient i, això, dona una qualitat més especial. En l’actualitat, el Molí de Pals comercialitza tres tipus d’arrossos: l’arròs perlat, l’arròs cristal·lí i l’arròs integral.
La situació de sequera, una amenaça per l’arròs
L’arròs és una planta herbàcia i semiaquàtica, un cereal d’estiu que necessita molta aigua. Tanmateix, de les 7.000 tones que es podien arribar a produir anualment, aquest any es reduirà a causa de l’estat d’emergència de sequera. Aquesta problemàtica es veurà reflectida segurament en una pujada dels preus de l’arròs, com ja ha passat generalment en l’alimentació. Josep Ma Parals de la Comunitat de Regants del Rec del Molí de Pals, comenta les restriccions d’aigua que han patit aquest 2023 i les conseqüències que tindrà.
Els pagesos de la zona han quedat afectats perquè l’arròs és dels cultius que necessita més aigua i la producció s’ha reduït un 50%, és a dir, s’ha conreat menys superfície per les retallades de subministrament. Per aquesta causa, l’Ajuntament de Pals va cancel·lar la XXV Plantada tradicional de l’arròs d’enguany per mostrar suport i solidaritat.
