Un dels escriptors més prolífics de la literatura de l’havanera, Cuba i la seva relació amb Catalunya és l’historiador i professor d’origen cubà, Arsenio Rodríguez. Amb més de 30 llibres publicats l’autor explora aquesta relació de la cultura i la música cubana amb Catalunya. L’autor, a més, ha tingut diverses ocasions per presentar les seves obres a la Fundació Ernest Morató. Per això, ens ha visitat Arsenio Rodríguez.
En gran part de les seves obres, Arsenio Rodríguez explora la relació que s’ha establert entre Cuba i Catalunya, i els diversos elements que han quedat entrellaçats entre ambdues cultures. Arsenio Rodríguez recorda que en la gastronomia catalana, molts aliments que formen part de la cuina tradicional van venir de Cuba i Llatinoamèrica: la guaiaba, les patates, el cacau, etc.
Tot aquest comerç entre Catalunya i l’Havana va començar en el moment en què els vaixells van deixar de passar pel port de Cadis i van poder atracar en qualsevol port de la costa catalana. Així molts pobles de Catalunya enviaven els homes “a fer fortuna a les Amèriques”. I és llavors, explica Arsenio Rodríguez, quan es comença a establir aquest intercanvi entre cultures.
La música i les arrels
L’autor destaca que les relacions entre aquests dos pobles van ser molt intenses a finals del segle XIX i principis del segle XX. Aquesta relació no només va ser gastronòmica i econòmica, sinó que també va tenir una gran influència en la cultura. Cal destacar, sobretot, la influència que va tenir Cuba en la música catalana i viceversa. “Hi ha molts músics i compositors catalans que van fundar liceus i escoles de música a l’illa”, apunta Arsenio Rodríguez.
Si bé és cert que els ritmes de les havaneres provenen de Cuba, Arsenio Rodríguez reconeix que no és un gènere tan popular com ho és a Catalunya. El desenvolupament de molta de la música cubana es va donar gràcies, per exemple, als liceus de música que van instal·lar els catalans a l’illa. Així, sense la influència d’una i de l’altra cultura, tal com explica l’autor, no podríem concebre avui dia gèneres de música com, per exemple, les havaneres.
“L’havanera neix a Cuba, però acaba teixint part de la cultura a Catalunya”, reconeix Arsenio Rodríguez. A més, destaca que a Catalunya s’han fet seves les havaneres en cantar-les en català. Tot i això, l’havanera no és l’únic gènere que aterra amb força a Catalunya. Durant els últims anys els balls com la salsa, la batxata o el merengue han entrat amb força instal·lant una gran quantitat d’escoles per aprendre a ballar.
I artistes de finals dels anys 90 o que són totalment actuals també incorporen els ritmes cubans en les seves músiques. Arsenio Rodríguez posa d’exemples a Núria Feliu amb els boleros cantats en català; alguns dels temes de Rosalia; Lola Flores que va visitar en diverses ocasions l’Havana i va crear Sarandonga; o els ritmes de La Flaca de Pau Donés.
La comunitat llatinoamericana a Catalunya
La relació entre la comunitat llatinoamericana i els catalans és evident. A part d’observar-ho en la gastronomia, la música o el ball, Arsenio Rodríguez destaca l’arquitectura que podem veure en diversos municipis de la nostra costa. “A Barcelona i altres ciutats hi ha molts edificis que s’han construït amb fortunes fetes a Cuba o altres països de Llatinoamèrica”, reconeix Arsenio Rodríguez.
“Per moltes persones de la comunitat cubana és inimaginable pensar una vida sense el mar”, reconeix l’autor. Per això, apunta que Catalunya és una zona amb una alta concentració de migrants cubans.
