Steve Bannon, pare espiritual de tots els populismes europeus després de perdre la feina a la Casa Blanca de Trump, havia pronosticat que Vox, la formació d’extrema dreta que s’emmiralla en la dictadura franquista trauria més del 18% dels vots en les darreres eleccions generals.
Afortunadament, només va obtenir el 10% dels vots emesos; però hauríem de defugir de valoracions positives, docs això li permetrà fer sentir la seva tòxica veu en els faristols de parlament autonòmics, d’ajuntaments diversos i del Congrés de Diputats.
He escoltat amb un esglai i amb una olor de naftalina que ve de lluny, de molt enrere, el seu “por Dios y por España” en el jurament del càrrec a les Corts valencianes.
Potser alguns creuen que els seus resultats son només testimonials, però s’equivoquen de ple; aquesta extrema dreta és la que abomina de la igualtat entre els humans i mira amb nostàlgia els períodes més foscos del nostre passat, especialment les dictadures militars.
Aquesta extrema dreta ha teixit una estratègia de creixement progressiu. Només podrem aturar-la recuperant valors com el de la solidaritat com a base de funcionament de les nostres societats complexes. Només podrem aturar, desmentint amb fets de bon govern que aconsegueixin resoldre les desigualtats i la marginació, les excuses que els permeten estendre les seves contagioses idees de superioritat masclista i blanca.
A aquesta tasca, hi som tots cridats.
