12.8 C
Pals
Dijous, 6 març 2025
- Publicitat -

Augmenten un 31% els menors que reben atenció per salut mental a domicili a les comarques gironines durant el 2024

El programa aborda casos vulnerables agreujats per la complexitat social i que necessiten una intervenció intensiva

Temps de lectura: 3 minuts
- Publicitat -spot_img

El Programa d’atenció a la crisi infantil i juvenil en salut mental a domicili de les comarques gironines ha atès 187 infants i joves d’entre 6 i 17 anys durant el 2024, un 31,7% més que l’any anterior. El projecte té l’objectiu d’abordar casos vulnerables agreujats per complexitat social que necessiten una intervenció intensiva i de proximitat. L’equip multidisciplinari que fa les visites a casa dels menors és flexible i s’adapta a l’evolució de les necessitats de cada infant i del seu entorn. Hi ha equips desplegats per totes les comarques de la demarcació, dividit en Gironès-Pla de l’Estany, Garrotxa i Ripollès, Alt i el Baix Empordà, Selva interior i Selva marítima.

La majoria dels menors atesos han rebut un diagnòstic de Trastorn de l’Espectre Autista (un 39,51%), d’ansietat (17,9%) o de conducta (un 10,49%). Els segueixen el trastorn d’adaptació (9,26%), TDAH (6,79%), trastorn depressiu (3,70%) i trastorn d’aprenentatge (1,85%). Un 47,06% dels usuaris són dones i un 52,94% són homes.

Segons informa l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) en un comunicat, el programa d’atenció a la crisi infantil i juvenil de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions ha arribat aquest 2024 a 187 menors, un 31,7% més que l’any 2023. Els professionals han fet 2.676 sessions, un 26,2% més que l’any anterior i el nombre total de prestacions ha augmentat un 27,1%, passant de 2.671 a 3.395.

El programa és un pla d’acció d’intervenció de la crisi a domicili, engegat a finals de 2022 i dirigit a la població de 6 a 17 anys en una situació de complexitat, sigui per la seva vulnerabilitat sociofamiliar o pel seu estat psicopatològic. L’objectiu del programa és abordar els casos que necessiten una intervenció intensiva, però que per aquesta situació de complexitat, els pacients i les seves famílies tenen dificultats per visitar-se als centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ) o anar als hospitals de dia, que són els recursos que cobririen aquest tipus de necessitat, juntament amb les unitats d’hospitalització.

Està centrat en l’entorn natural de la persona, per a infants i joves amb trastorn mental i que viuen situacions de risc psicosocial que els impedeixen l’ús dels recursos i dispositius d’atenció dels que es disposava fins ara. Els professionals remarquen que aquesta forma de treballar proporciona agilitat per atendre les necessitats del pacient i la família o entorn, i permet coordinar tots els recursos amb els quals està vinculat l’infant o jove, en la seva globalitat. A més, aquesta resposta “resolutiva i de proximitat” redueix l’hospitalització.

La coordinadora del CSMIJ de l’Alt Empordà, Gemma Jordi, explica que el programa té com a objectiu principal evitar l’hospitalització: “Amb el treball intens que dura entre vuit i dotze setmanes, on treballem de forma interdisciplinària tots els professionals, hem aconseguit parar aquestes fases de crisi més aguda i, per tant, l’objectiu s’aconsegueix”.

L’aposta del programa és que els infants i joves rebin una atenció comunitària i de proximitat, intensiva, accessible i continuada, a càrrec d’equips especialitzats. Aquests equips, que depenen de cada Centre de Salut Mental Infanto Juvenil (CSMIJ) comarcal de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions, estan integrats per un psiquiatre infantil, un psicòleg clínic, un infermer especialitzat en salut mental, un educador social, un treballador social i un terapeuta ocupacional, a més del referent administratiu.

Els equips atenen els infants o joves i les seves famílies en els aspectes psicosocials individuals i familiars fins que aquestes persones assoleixin l’estabilitat clínica suficient per poder assistir a un recurs d’atenció comunitària, sigui un centre de salut mental o un hospital de dia.

L’equip multidisciplinari estableix un pla terapèutic individualitzat per a la persona i ajustat al seu entorn específic, treballant els aspectes pràctics de la seva vida quotidiana; d’aquí els diferents perfils professionals dels equips. L’atenció és flexible i s’adapta a l’evolució de les necessitats de cada persona i els equips gestionen, si fa falta, l’atenció coordinada amb altres dispositius sanitaris i socials i d’atenció urgent del territori.

El treballador social del CSMIJ del Baix Empordà, Xavier Solench, remarca que un dels “punts forts del programa és la flexibilitat comunitària”: “És un tipus d’intervenció que permet que, davant de determinades situacions de malestar que sovint es veuen agreujades per complexitat social, l’equip tingui la suficient flexibilitat i proactivitat per desplaçar-se al context de la persona i donar una atenció de proximitat i intensitat”. “Això permet fer un vincle molt fort i arribar a aquells joves que han tingut un trencament amb la seva vida i que de mica en mica s’han anat tancant al domicili fins a aïllar-se”, afegeix.

La intervenció de l’equip de professionals treballa també a reforçar les capacitats dels joves i el desenvolupament del seu projecte de vida i, com a objectius complementaris, busca promoure i facilitar la vinculació als recursos de la comunitat; oferir una atenció a altres aspectes de la salut (com dieta, abús de substàncies o malalties desateses); detectar situacions disfuncionals en el nucli familiar; reduir el risc d’aïllament i d’exclusió social, així com l’absentisme escolar.

- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -spot_img

La proposta ‘Tasta l’Empordà’ vol desestacionalitzar el turisme gastronòmic

La iniciativa, impulsada pels consells comarcals del Baix i l'Alt Empordà i per Empordà Turisme, busca potenciar la gastronomia empordanesa i desestacionalitzar el turisme amb activitats entre octubre i març.

Altres notícies