Passarà aquest dissabte a Sant Feliu de Guíxols. La parròquia de Santa Maria dels Àngels, al Monestir, serà el lloc privilegiat on es podrà escoltar una peça musical extraordinària. Estic parlant de La Passió segons sant Joan, de Johann Sebastian Bach, una obra escrita per a veus solistes, cor i orquestra ara fa gairebé 300 anys. No és estrany que la venda d’entrades per aquest concert estigui anant a tan bon ritme. Arriba a Sant Feliu de la mà de l’Orquestra Simfònica del Vallès, el cor de Cambra de la Diputació de Girona i Lieder Camera, junt amb el Cor de l’Escola de Música de Sant Feliu, amb Assumpta Mateu, Inés Moraleda, David Alegret i Pau Bordas, entre altres, dirigits per Xavier Puig. Les parets d’aquesta parròquia monàstica, que comencen romàniques i van evolucionant del gòtic fins al barroc, són una vegada més un excel·lent recinte per a la música clàssica. Sempre m’han fascinat els concerts que es fan en aquest indret de Sant Feliu, en aquesta església. Té una pedra tan viva, tan neta, tan solemne, que fan que la música hi tingui un protagonisme pur, extraordinari. Per tant, viurem una gran nit de dissabte 24 de març, amb una ‘Passió’ que ha de ser una invitació serena a la Setmana santa a Sant Feliu de Guíxols. Excepcional. I sense moure’ns de lloc, el Monestir guixolenc, la tarda del dia abans, del divendres 23, la cultura i l’art ja hi hauran tingut també un clar protagonisme, amb la inauguració de l’exposició de l’artista Carles Piqueras. Mediterranean Meals és el nom triat a l’exposició on hi veurem aquest artista amb un domini extraordinari de materials com els llapis de colors. Hores i hores et pots estar contemplant qualsevol de les peces. Sense anar més lluny la del mateix cartell. Quan el veieu m’ho sabreu dir. Observareu el domini de la tècnica, fixant-vos amb els reflexos del plàstic, l’oli de les arengades o la cavitat dels ulls. Tot fet amb llapis de colors, això que tenim tan a l’abast. Per segon any, el estudiants de 1r de Batxillerat Artístic de l’Institut Sant Elm han estat els responsables de la mostra.Han fet tot el procés des de l’etapa de pensar una exposició, seleccionar peces i fins muntar la mostra. Inclourà també el seu desmuntatge i balanç final. És a dir, viure de principi a final com es porta a terme una exposició. I per tancar el cercle, no ho oblidem, tenim al mateix indret, al Monestir,l’oportunitat de veure les 18 obres del pintor local Josep Albertí acabades d’arribar de Suïssa, que formen part del llegat Claudia Müller-Türler. Unes peces que porten visions de fora de Catalunya, com paisatges alpins, combinats amb la temàtica a la que estem més acostumats. En fi, que Sant Feliu de Guíxols va resseguint, dia sí dia també, la seva voluntat de ser ciutat d’art. És bonic quan una població sap respondre a la pregunta, tan simple, i alhora tan complicada, de saber què vol ser quan sigui gran.
