15.6 C
Pals
Dijous, 21 novembre 2024
- Publicitat -spot_img

Aquests són els 4 municipis del Baix Empordà que superen el consum màxim d’aigua del pla de sequera

Cal recordar que el límit de consum de les diverses poblacions que es troben en excepcionalitat per sequera és de, normalment, 230 litres per habitant i dia. Al Baix Empordà són 11 els municipis que han de complir amb aquesta restricció impulsada per la Generalitat

Temps de lectura: 5 minuts
- Publicitat -spot_img
- Publicitat -

Segons dades recollides per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) quatre municipis del Baix Empordà no han aconseguit limitar el consum d’aigua durant el passat mes de maig. Aquests municipis són Begur, Calonge, Regencós i Torrent. Cal recordar que el límit de consum de les diverses poblacions que es troben en excepcionalitat per sequera és de, normalment, 230 litres per habitant i dia. Al Baix Empordà són 11 els municipis que han de complir amb aquesta restricció impulsada per la Generalitat.

La comarca té dues unitats hidrogràfiques ben diferenciades: la primera és la unitat de l’Embassament del Ter, que es troba en estat l’excepcionalitat per sequera i ha de complir certes limitacions, entre elles, la restricció de l’aigua; la segona és l’Aqüífer del Baix Ter, una zona que es troba en estat de normalitat, i que, per tant, no ha de subministrar dades a l’ACA.

Els municipis i el consum d’aigua

Tal com explicàvem, hi ha municipis del Baix Empordà que han de limitar encara més l’ús d’aigua, ja que superen el consum màxim per dia i habitant que planteja l’ACA. Aquests municipis són Begur, que durant aquest mes de maig va arribar als 324 litres per habitant per dia (l/hab dia); Calonge, que va superar el límit arribant a 237 l/hab dia; Regencós, que va arribar el passat mes de maig als 257 l/hab dia; i, el municipi que ho supera amb escreix, Torrent, amb 699 l/hab dia.

Per això, des dels diversos municipis s’insta a la població a fer un ús responsable de l’aigua. A Begur l’última acció ha estat l’enviament d’un Ban municipal on s’ha demanat a la població que estalviés aigua i ha recordat la “prohibició d’utilitzar l’aigua per a reg de jardins i de gespa i l’ompliment de piscines”. Des del consistori apunten que “s’han començat a generar estalvis significatius en el consum d’aigua, tot i que encara no són suficients”.

L’alcalde de Torrent, Josep Maria Ros, reconeix que el consum d’aigua al municipi és desmesurat. Tot i això, apunta que Torrent és un municipi amb molts habitatges de segona residència i amb finques que tenen grans zones enjardinades i horts, i que segurament l’excés de consum prové del reg d’aquestes zones. Per mirar d’abaixar el consum d’aigua dels últims mesos, el consistori ha tirat endavant diverses accions com demanar la reducció de la pressió de l’aigua o, aquesta setmana, fent servir llistes de difusió a través de WhatsApp per informar els ciutadans o enviant notes informatives a aquells veïns que excedeixen el límit de consum marcat per l’ACA. Si en el següent rebut aquells ciutadans excedeixen el límit de consum, iniciaran expedients sancionadors com a mesura dissuasiva.

Josep Maria Ros afirma que normalment els excessos de consum a Torrent es produeixen en parcel·les més grans i que presenten més zones de vegetació. L’alcalde descarta que l’excés del consum sigui pel deteriorament de la xarxa de distribució, ja que fa pocs anys que la van reformar de manera completa i destaca que és “una de les més eficients de les comarques gironines”. Per això, l’alcalde entre les diverses mesures creu que aquestes zones enjardinades s’haurien d’adaptar al nou clima i buscar espècies de flors i plantes que suportin més la calor.

A Regencós la problemàtica amb el consum de l’aigua és similar a la que es produeix a Torrent. L’alcaldessa del municipi, Maria Pilar Pagès, afirma que Regencós és un municipi petit i amb un usuari la xifra de consum pot variar. Per això, durant aquest mes de juny han intentat avisar a la població a través dels bans municipals i mirar de reduir el consum municipal d’aigua.

L’alcaldessa reconeix que han d’estar pendents de les lectures del consum d’aigua de l’últim mes i veure si s’ha aconseguit reduir els valors. Si no s’assoleix la xifra de 230 l/habitant per dia i s’haurà d’acabar sancionant als usuaris que no facin un bon ús de l’aigua. Maria Pilar Pagès afirma que la problemàtica no prové de pèrdues d’aigua de la xarxa de subministrament, ja que aquesta té una gran taxa d’aprofitament.

Hi ha municipis, però, que ja s’han situat per sota dels valors que marquen el límit de 230 l/h per dia durant l’últim mes. Un d’ells és Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, que durant el mes de maig va reduir el valor fins als 202 l/h per dia. Aquest també és el cas de Pals que va passar d’un consum de 244 l/h per dia el mes d’abril fins als 230 l/h per dia el mes de maig. Els municipis del Baix Empordà que consumeixen menys aigua són Palamós (155 l/h per dia), Mont-ras (164 l/h per dia) i Palafrugell (177 l/h per dia).

Cal recordar que la població durant l’estiu al Baix Empordà augmenta i caldrà veure si els valors de consum d’aigua variaran respecte als del mes de maig. Tot i això, des de l’ACA estan en contacte amb els diversos consistoris per treballar en la reducció del consum d’aigua i ajustar-se als valors que marquen des del Pla de sequera.

La sequera a Catalunya

El passat 21 de juny, el director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Samuel Reyes va fer una explicació sobre la situació de sequera que es viu a Catalunya des de final del 2020. I tot i que ha plogut durant el darrer mes i mig i que s’han incrementat les reserves en sis punts (passant del 25 al 31%), no és suficient per revertir la sequera dels darrers 31 mesos. A més, destacava que el 36% dels municipis de les conques internes (on es troba inclosa la comarca del Baix Empordà), que aglutina el 90% de la població, no compleixen amb les dotacions d’aigua que fixa el Pla de Sequera.

En línies generals, el 56% dels municipis de les conques internes compleixen amb les dotacions fixades, un 12% incompleixen els requeriments del pla, un 24% fan un incompliment greu i el 8% restant es tracta de municipis que no han aportat dades. Si extrapolem aquestes xifres al volum de població, el 90% compleix; un 9% incompleix i un 1% correspon a la població de municipis que no aporten dades.

Aquestes dades de consum d’aigua les donen els mateixos ajuntaments (entitats subministradores en baixa), ja que estan treballant de manera conjunta amb l’ACA. A més, una de les particularitats en l’enviament de dades és que les entitats que com a suma de tots els seus serveis subministrin anualment més d’1.000.000 de m³ han de comunicar les dades amb caràcter mensual, mentre que la resta ho ha de fer trimestralment.

Cal remarcar que aquestes són dades complexes i no estàtiques, que aporten la xifra de consum mig en alta (l’Agència no pot diferenciar en tipus de consums, ja que la competència en el subministrament en baixa és municipal) i que depenen de molts factors com ara la pròpia estacionalitat de població de cada municipi, l’escenari del pla de sequera en què es troba, la dimensió de l’entitat subministradora o la presència o no de grans consums de caràcter industrial. Cal tenir en compte que a Catalunya hi ha més de 1.400 entitats subministradores que donen servei als 947 municipis, la qual cosa fa que encara sigui més complicat el càlcul en aquells casos en què en un mateix municipi hi hagi diferents operadors que gestionen l’abastament, cosa que passa, sobretot, en aquells que tenen moltes urbanitzacions disseminades pel seu territori.

L’ACA està en contacte amb els ajuntaments, ja que s’han detectat dades parcials (quan hi ha més d’un operador) o també errors en el càlcul de les dotacions per habitant i dia, en algun cas, a fi que s’ajustin a fer els càlculs tal com determina el Pla de sequera. I per aclarir tota la informació, des de juny de 2022 fins a l’actualitat s’han fet més de 2.100 contactes amb entitats subministradores, el que suposa una ràtio de més de 230 contactes mensuals.

- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -spot_img

El reciclatge al Baix Empordà: radiografia per tipus de residus i municipis

El Baix Empordà presenta diferències significatives en el reciclatge de matèria orgànica, paper i cartró, vidre, envasos lleugers i residus voluminosos. Begur, Palafrugell i Albons lideren en diverses fraccions, mentre que municipis com La Bisbal d’Empordà destaquen en el reciclatge de paper i cartró. Encara queda marge per millorar en altres residus com tèxtils i olis vegetals.
- Publicitat -
- Publicitat -

Altres notícies

- Publicitat -