Els ajuntaments del Baix Empordà s’han plantat en contra dels delinqüents reincidents i demanen que s’apliquin les normatives ja existents mentre obren la porta a endurir les lleis. L’objectiu és aconseguir que quan els cossos de seguretat els detinguin acabin a la presó. “No pot ser que tardin menys en sortir que la pròpia policia”, lamenta el regidor de Seguretat de la Bisbal. Xavier Dilmé s’ha trobat amb una desena de regidors més de municipis de la comarca que comparteixen aquesta problemàtica. El regidor de Seguretat de Calonge i Sant Antoni, Alberto Mas, aposta per resoldre aquesta “impunitat” amb més inversió en seguretat per part de la Generalitat i l’aplicació de les lleis per part de la justícia.
Una desena de municipis amb policia local i vigilants del Baix Empordà s’ha reunit aquest dilluns per abordar l’alarma social que hi ha a la comarca arran dels delinqüents reincidents. El regidor de Seguretat Ciutadana de la Bisbal d’Empordà, Xavier Dilmé, ha assegurat que el territori “pateix una onada de furts i robatoris” i en moltes ocasions els autors són delinqüents “que acumulen 50 i 60 antecedents”. Dilmé critica que els lladres actuïn “amb impunitat absoluta” i això genera un malestar entre els veïns del municipi. “A la gent se li acaba la paciència”, ha afegit el regidor de la Bisbal.
En una situació similar hi ha el poble de Forallac. En aquest cas, l’alcalde ha recordat que aquesta última nit han entrat a robar a cinc cases del municipi. “Entren a tort i a dret, els enganxen i l’endemà els deixen anar”, afirmava Josep Sala.
Per això els municipis demanen que els jutges i fiscals “apliquin la llei”. Dilmé assegura que “potser caldrà canviar alguna llei”, però principalment volen el compromís que magistrats i fiscals “apliquin mesures ja existents” perquè els delinqüents no surtin una vegada són detinguts. Aquest sentiment és compartit per part del regidor de Seguretat de Calonge i Sant Antoni, Alberto Mas, qui afirma que “les lleis són les que són però s’han d’aplicar”.
Mas ha recordat l’esforç econòmic que han fet els ajuntaments de la comarca per reforçar els cossos de seguretat local. En aquest sentit, en el cas de Calonge i Sant Antoni s’ha reforçat un 20% la plantilla de la Policia Local en l’últim mandat. A més, cada any han invertit entre un 5 i un 10% més en material del cos. Ara, demana que aquest esforç que han fet els consistoris es traslladi a la Generalitat amb el cos dels Mossos d’Esquadra.
“Fa cinc anys que la comissaria de Sant Feliu de Guíxols té les mateixes patrulles”, afirma el regidor. El seu homòleg a la Bisbal d’Empordà coincideix amb Mas en l’esforç econòmic que suposa el reforç policial a nivell local. “Ens hi dediquem en cos i ànima a construir pobles i ciutats més segures” per això recriminen que la resposta de la justícia no sigui “adequada”. A tall d’exemple, la Policia Local de la Bisbal d’Empordà ha registrat 78 furts i 100 robatoris aquest 2023. Malgrat tot, només hi ha 64 denúncies.
Trobada amb els comerciants
Més enllà de la reunió entre regidors i alcaldes de la comarca, el govern local de la Bisbal d’Empordà també ha organitzat una trobada amb la Policia Local i els Mossos d’Esquadra. El motiu és donar consells de seguretat perquè els establiments no pateixin robatoris en aquesta campanya de Nadal.
Des de la Federació del Comerç de la Bisbal han mostrat la preocupació per l’augment de delictes en establiments, però sobretot pel perfil dels delinqüents. Asseguren que són “persones molt joves” que cometen petits furts i això els dona “impunitat”. Agraeixen el suport de la Policia Local però retreuen que el desplegament policial i la detenció dels lladres no acabi amb l’entrada a presó. “Alguna cosa no està funcionant”, diu el dinamitzador de la federació.
Un altre dels aspectes que més preocupa als comerciants és la violència. En alguns casos s’han trobat que aquests delinqüents reincidents han adoptat una actitud molt agressiva i en alguns casos els treballadors temen per “possibles represàlies” si els enganxen robant o els intenten aturar. Això deriva en una sensació d’inseguretat, impotència i alarma social entre el sector.
