No sé com ho farem però ho hem de fer. Ens hem de posar al cap que cal esborrar del nostre marc mental l’expressió “anar a tirar les escombraries”. O si ho voleu, en català d’abans de TV3, baixar a tirar les basures.
Hem de treure’ns aquesta expressió de la boca i fer servir, ja com a obligació, l’expressió “baixo a reciclar”. “On vas amb el pijama i les crops, i tres o quatre bossetes de cada cosa. Vas a tirar la basura?” No estimada veïna, vaig a reciclar. Com també ho fa vostè que l’he vist.
Posar cada cosa al lloc que toca, tant li fa si al poble on es viu hi ha contenidors, o si s’utilitza el porta a porta. L’important és l’essència de la paraula i de l’expressió. Cada dia reciclem més però encara fem servir l’expressió equivocada de tirar escombraries, obviant el fet principal que estem realitzant. En comptes de dir allò que realment fem, que seria dir “vaig a reciclar”, fem servir una estructura mental arcaica, antiga, i ho simplifiquem amb això de baixar a tirar la brossa o treure els cubs d’escombraries, si és porta-a-porta.
De debò que ens costarà canviar aquesta estructura mental, m’ho poso com a repte, de canviar una expressió per una altra.
Per un cop que dir les coses pel seu nom està ben fet, i ho podríem dir amb orgull, va, i fem servir expressions d’antes que no marxen ni amb aigua calenta.
