Ara que ja no em pertoca fer la valoració de la temporada turística als grans mitjans informatius del país, deixeu-me aprofitar la data i l’altaveu de Radio Capital per posar accent a alguns aspectes de la denominada temporada turística o millor dit estiu turístic.
Afortunadament hem pogut confirmar una vegada més que l’Empordà petit, tant el d’arran de mar com el del darrera país segueixen captivant gent d’arreu, pel paisatge, la cuina, la cultura i la manera de viure. La nostra manera de viure.
Dic afortunadament perquè del turisme en depèn directament un 24 % de la nostra economia i un percentatge una mica més elevat encara de manera indirecta. (construcció, manteniment, transport, etc…)
Si la temporada va be es fan obres, cases, jardins i piscines es compren cotxes, es renoven mobiliaris i electrodomèstics i es fan viatges de vacances a l’altre fi de mon. La nostra economia i la nostra ocupació laboral, depenen en gran part d’aquest èxit.
Però es quan les coses van prou be que hom ha de plantejar els canvis i les millores, i estic convençut que aquest model d’èxit necessita ara una reorientació, perquè la nostra capacitat de càrrega humana ha tornat a tocar sostre durant com a mínim cinc setmanes. No ho dic ni per la dificultat de circular, d’aparcar de trobar taula al restaurant o de posar la tovallola a la platja.
Ho dic perquè, no només a nosaltres ens atabala aquesta densitat, també als turistes que ens visiten i que probablement marxin amb sensacions que no corresponen a les que havien imaginat quan van decidir venir a l’Empordà Costa Brava.
Caldria valentia per prohibir la creació d’un sol habitatge d’us turístic més, (afortunadament ja tenim molts exemples de municipis que han posat límit al creixement d’aquest model), i per això no ens hauria de costar fer-ho aquí.
No s’hauria d’autoritzar cap activitat d’allotjament ja existent, amb un període d’obertura inferior a 6 mesos i ocupació mitjana d’aquests 180 dies inferior al 60%, per tal d’evitar els preus abusius en els dies de màxima demanda, per serveis d’ínfima qualitat.
Tampoc s’haurien d’atorgar llicencies d’ocupació de via pública per a terrasses o serveis, per períodes inferiors a 6 mesos per garantir una ocupació
Tenim debat servit.
