L’Ajuntament de Bellcaire va descobrir fa tres anys que el Bisbat de Girona havia inscrit part del castell del municipi, on hi ha l’església, a nom seu l’any 2014. Ho va fer just abans que entrés en vigor la nova Llei Hipotecària i es derogués l’anterior normativa que permetia que els bisbe tinguessin la potestat d’actuar com a notaris i registrar-se com a propietaris de béns immobles.
El consistori, que feia una cerca per recopilar informació de l’espai, temia que el seu fos un més dels casos d’immatriculacions que havia fet l’Església i que va fer saltar les alarmes aquell mateix any. I les sospites es van confirmar.
Segons va explicar el regidor de Cultura d’aleshores, Guillem Sobrepera, el Bisbat es va apropiar de l’antiga sala major del temple, que des de finals del 1650 funcionava com a església. Això es va produir després que el temple preromànic que hi havia fins llavors (que va passar a ser la capella del cementiri) quedés petita i el poble els deixés l’espai per fer-hi culte.
De fet, en aquest espai durant tots aquests anys s’hi han celebrat misses i enterraments però la resta de la fortesa té usos públics: la primera planta allotja les dependències municipals i l’antiga capella es va servir com a sala de plens i d’actes. Al pati, també s’hi fan esdeveniments culturals i visites guiades.
Donació de propietat, cessió d’ús
L’Ajuntament sempre ha concebut l’espai com un tot i, per això, va iniciar converses amb el Bisbat. L’actual alcaldessa, Cecília Barnosell, ha explicat que l’afer s’ha pogut solucionar amistosament. Les negociacions van començar l’any 2019 però es van haver d’aturar per la pandèmia. Finalment, es van reprendre l’any passat. En les trobades, es va arrencar el compromís del Bisbat de cedir al consistori tots els drets de l’immoble, inclòs el de la propietat.
Per contra, l’Ajuntament, un cop en sigui el propietari, en cedirà l’ús a l’església per fer-hi actes religiosos.
Al setembre, el ple va aprovar l’acceptació de la donació i, a finals de novembre, es va signar el conveni entre les dues parts. Ara, només queda formalitzar la tramitació a través d’una escriptura notarial i posterior registre a l’església. Després, s’inscriurà tot el conjunt monumental a l’Inventari de Béns de l’Ajuntament de Bellcaire per poder incorporar la finca al patrimoni municipal.
L’alcaldessa assegura celebra haver arribat a l’acord amb l’església i deixa clar que “tot seguirà com fins ara”. En aquest sentit, Barnosell explica que només canviarà la propietat, però que les activitats eclesiàstiques que si estan duent a terme seguiran fent-se amb plena normalitat. “Si amb el temps es deixa d’utilitzar com església, el conveni permet que es faci servir pel que convingui”, remarca.
Amb tot, la batllessa remarca que ara és “important” que funcioni com església, perquè amb la pandèmia l’altre centre de culte que té Bellcaire “ha quedat petit”. “L’hem pogut utilitzar per les misses i funerals en els que l’aforament era limitat i l’altre església no donava per tant”, ha remarcat.
L’Església admet errors
La resolució s’ha conegut just quan l’Església ha admès que es va apropiar d’un miler de béns immobles que no eren seus i s’ha compromès amb col·laborar per retornar-los a l’Estat. A principis de l’any passat, el govern espanyol va xifrar en 34.961 el nombre de béns immatriculats entre els anys 1998 i 2015. D’aquests, uns 20.000 són temples i 14.947 altres béns relacionats amb el culte.
