L’aigua de mar és un element que sempre hem tingut a l’abast entre nosaltres, i ja de ben antic ens hem beneficiat dels banys i la ingesta d’aigua marina, per exemple per a algunes lesions o contusions, quan els pescadors cuinaven amb aigua salada damunt el vaixell o bé la ingesta a través de les fosses nasals quan estem costipats.
A l’aigua de mar s’hi troben la totalitat dels elements químics de la taula periòdica i, segons l’investigador francès Philippe Goeb, la seva composició és molt similar al medi on es desenvolupen les nostres cèl·lules. Ja els grecs practicaven tractaments terapèutics a base d’aigua de mar, si bé fou a finals del segle XIX quan el científic francès René Quinton va bastir una teoria al voltant de l’aigua marina segons la qual les malalties són una intoxicació a nivell cel·lular. El “plasma de Quinton” (o plasma hipertònic) encara avui és emprat com a tractament per guarir diferents malalties com ara infeccions, artritis, osteoporosi, pròstata, obesitat, bronquitis o desordres intestinals, entre molts altres. L’aigua de mar també es comercialitza, avui, en envasos de vidre, per a la seva ingesta.
Pel que fa als beneficis a través del bany, tots hem experimentat aquestes sensacions energètiques que particularment incideixen en: les afeccions de la pell, relaxament de la musculació, pal·liar les alteracions del sistema nerviós (estrés, ansietat, insomni, migranya…), millora de les afeccions respiratòries, rejuveniment dels teixits, millora del rec sanguini, etc.
Malgrat les reticències de la comunitat mèdica i la indústria farmacèutica són nombroses les investigacions que demostren que el plasma de Quinton i altres tractaments resulten extremament profitosos contra nombroses dolències, a part que no generen efectes secundaris. Ara que comencen les estacions de bonança, traiem-nos de sobre els complexos i gaudim sense por dels banys d’aigua de mar i, sota control d’especialistes, de les nostres petites dosis ingerides.
