Bèsties fantàstiques. Els crims de Grindelwald

Segona entrega de Bèsties fantàstiques, preqüela de la saga Harry Potter. Malauradament, amb les ganes que li teníem a la pel·lícula, aquesta ha estat una decepció absoluta. Però abans d’anar al gra, una pinzellada de la trama. 

La pel·lícula anterior acabava amb la detenció de Gridelwald a Nova York en mans del mag Newt Scamander, les bruixes Tina i Queenie Goldstein i l’humà Jacob Kowalski. Ara, Gridenwald ha aconseguit escapar i reuneix a un exèrcit de seguidors per tal d’aconseguir que els mags de sang pura s’imposin sobre els mags que no considera purs i sobre els humans. L’esperança per aturar a Gridelwald és Albus Dumbledore, professor de l’escola de Hogwarts, a Anglaterra, que reclutarà al seu exalumne, Newt, encara que aquest no estigui del tot ben vist entre els cercles de màgia britànics.

Bèsties fantàstiques: Els crims de Grindelwald té molts problemes, que ara començarem analitzar, però el principal és que és terriblement avorrida. En l’anterior entrega, ja veiem clarament que calia corregir coses, però la presentació d’aquest nou univers dissimulava els elements que la feien inferior a les pel·lícules de Harry Potter. Però, tot i que inferior, ja es situava sota les expectatives, com a mínim era entretinguda. El cas és que per la seqüela no s’han arreglat aquests errors, i ja amb un univers i personatges presentats, només ens queda una trama que és del tot insulsa. Tens la sensació que en dues hores i quart no t’han explicat res de res, i només t’has començat a entretenir fins a la darrera hora amb la presència de personatges com Dumbledore i Gridelwald i quan comença a haver-hi alguna escena d’acció. I aquí ja m’agafo amb el tema dels personatges i els actors que els interpreten. Els quatre protagonistes principals no poden tenir menys carisma. Per entendre’ns, tinc la sensació que la pel·lícula està protagonitzada per secundaris, és com si a Harry Potter els protagonistes haguessin estat els professors substituts de Hogwarts que esperen que els truquin de llistes. Amb aquesta pel·lícula he tingut la sensació que el focus principal estava en un altre lloc i ens han tingut més de dues hores explicant-nos històries d’amor que no ens interessen gens, un culebrot que no sé què acaba de pintar-hi aquí tot plegat i un final digne d’un cliffhanger de la mítica Dallas. 

Pel que fa al repartiment, els quatre personatges principals, Newt Scamander, Tina, Queenie i Jacob, penso que ja se’ls havia tret tot el suc en la primera pel·lícula, amb excepció de Newt. En aquesta ocasió es repeteixen els mateixos conflictes de la primera part fins a la sacietat. Pel que fa a Newt, podria haver funcionat millor com a secundari que no pas com a personatge principal, tampoc ajuda que Eddie Redmayne repeteixi contínuament els tics que va aprendre en el biopic d’Stephen Hawking.

David Yates sembla anar amb el pilot automàtic en la direcció, incapaç de crear res nou i viure de renda del que van fer els seus predecessors amb més talent com Chris Columbus, Alfonso Cuarón i Mike Newell. 

Però crec que la palma del desencant se l’endú J.K. Rowling i el seu guió que mereixia unes quantes revisions que evidentment no ha passat. Rowling és millor escriptora que guionista i el mitjà cinematogràfic se li ha entravessat.

Però hi ha algunes coses bones a la pel·lícula que em fan pensar que aquestes preqüeles han posat el focus en el lloc equivocat. Jude Law i Johnny Depp brillen i quan ells estan en pantalla fan oblidar el que has vist fins aleshores i vibres amb ells. Malauradament tenen pocs minuts en pantalla. El Dumbledore de Law és carisma pur. La grandesa de l’actor i el personatge mereixien unes preqüeles amb ell de protagonista. Per no parlar de Depp que clava a Gridelwald i que en volem molt més d’ell. Depp no fa de Jack Sparrow, paper que ha fet en pel·lícula de Pirates del Carib i en d’altres que no ho eren, i recuperem a l’enyorat Depp dels primers temps.

És possible donar un cop de timó a l’assumpte? Crec que sí, però independentment de la recaptació, la saga ha quedat greument ferida en aquesta pel·lícula. Veurem si la recuperem, però caldran canvis.

Tot i les nombroses referències a l’univers Potter, que m’han agradat, almenys a mi, no em fan oblidar les múltiples mancances de la pel·lícula.
Bèsties fantàstiques: Els crims de Grindelwald, li falta aventura i li sobra culebrot, li sobra metratge i li falta màgia.