Dissabte va ploure tot el dia. Espectadors entusiastes ens vam arraulir al sofà, tapadets amb manta i armats amb llibres. La proesa era digna d’esment: feia mesos que no es veia un xàfec o un principi de tormenta. Temps d’adonar-nos com ens afecta el clima, com potser sense notar-ho, el nostre metabolisme i estat mental fluctua. El poeta, altrament anomenat cantautor, ens ho diu millor que ningú.
Es tiempo de lluvias
Tiempo de amarse a media voz
De oír de nuevo el tic-tac del reloj
Es tiempo de lluvia
Em temo però, veient l’experiència pandèmica, que l’aprenentatge vivencial d’aquesta sequera, no transformarà els nostres hàbits. La desmemòria juga a favor nostre i en contra del planeta. Les preocupacions a l’Empordanet són per omplir o no piscines. Tenim una capa fina de protecció primermundista a prova de tempesta. Sempre ens quedaran els llibres, refugis impertèrrits de la nostra absurditat.
