Platja d’Aro ha prohibit als adults circular amb bicis, patinets i altres vehicles similars pel seu passeig marítim. La mesura té a veure amb la proliferació d’aquest tipus de vehicles, molts d’ells propulsats elèctricament i amb capacitat per agafar velocitats considerables, fet que els converteix en un perill per els vianants. Així doncs, el problema, segons pretén resoldre aquesta nova mesura restrictiva, deriva de la incompetència de compartir un mateix espai.
Vehicles i vianants mai han sigut compatibles i l’urbanisme no és una ciència innocent. Resol aquests conflictes establint jerarquies i deixant clar qui mana. Per això es van crear carrers i carreteres ben amples per els vehicles motoritzats i voreres ben estretes per els vianants. Però en els darrers anys, el panorama està canviant. La presa de consciència sobre la mobilitat sostenible d’una part de la ciutadania ha anat lligat al desenvolupament de petits vehicles elèctrics capaços de competir en velocitat amb cotxes i motos a les àrees urbanes, d’entre els quals el patinet n’ha sortit especialment ben parat. Com a valor afegit, en arribar al teu destí te’l pots penjar a l’esquena i guardar-lo al costat de la taula de treball.
El problema és que l’urbanisme no s’ha adaptat a aquesta nova realitat. Creu que el món segueix essent aquell que va crear Henry Ford al desenvolupar l’explotació en cadena per inundar ciutats i pobles de vehicles contaminants. Els carrers i les avingudes continuen essent propietat indiscutible del cotxe. Davant d’aquesta realitat palpable, els nous vehicles elèctrics han quedat relegats a compartir de manera precària i perillosa el mateix espai que els vianants.
Potser és hora de canviar-ho, doncs. Deixar que la prioritat de tots els carrers urbans sigui per els nous vehicles, patinets, bicicletes, i que siguin els cotxes els qui quedin relegats en un segon pla.
