Avui ens visita Bilal Bensahid, alcaldable de la Bisbal d’Empordà pel partit La Bisbal En Comú Podem, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyor Bensahid
Molt bon dia.
Primer de tot m’agradaria preguntar-li si es podria definir amb tres adjectius.
Definir-me en tres adjectius és una mica complicat. Però els que em coneixen m’identifiquen com una persona molt propera que sobretot escolta. I un altre element que m’identifica molt i que la gent sovint m’ho diu és que sóc una persona molt servicial. Amb tots els companys i companyes que he treballat m‘identifiquen amb aquest adjectiu i per tant, jo també m’hi identifico. Quan em poso a treballar he treballat atenció al ciutadà i per tant sóc una persona tan propera al ciutadà i que sempre busco la millor solució al ciutadà que al final no només faig la meva feina, sinó que vaig més enllà i per tant, modifiquen com una persona molt servicial. I això no ho dic jo, sinó que ho diuen molts companys meus amb els que he estat treballant també a l’Ajuntament de Girona en el seu moment.
Llavors no sé si podria explicar-nos tres aspectes que creu que han estat positius o que s’hagin aconseguit durant aquests quatre anys de mandat per part del govern de la Bisbal.
Coses positives que s’hagi fet que s’hagi fet des del consistori. Ho veig complicat perquè jo veig el meu poble. Segueix sent el mateix de sempre, en el sentit que no millora i no tira endavant perquè hi falten projectes de futur. Crec que l’equip de govern només s’ha preocupat en gestionar el dia a dia de l’Ajuntament i li ha faltat la perspectiva de futur, sobretot projectes quan pensem en projectes pensant també en persones.
Al final el que volem millorar és el poble municipi i donar més serveis a la ciutadania. Si ens fixem en el nostre pressupost, La Bisbal d’Empordà últimament ha sigut fins a 14 milions d’euros, ara s’ha situat entre 16 i 18. Si ens fixem en el capítol 1, s’està gastant més del 40 % de despesa en el capítol 1, que és personal.
I jo penso com pot ser que es gasti tant en personal i no tinguem projectes de futur? Perquè si gastar molt de personal vol dir que tenim diguem-ne personal suficient per poder presentar projectes, diguem-ne que ens puguin subvencionar, ja siguin plans FEDER, fons europeus o ja siguin diputacions, o treballar amb l’administració, la Generalitat o l’Administració General de l’Estat, que al final són projectes que podem fer, que no fan falta que el capital el posi tot l’Ajuntament, sinó que és un capital que podem, diguem-ne demanar a altres ens públics perquè ens puguin subvencionar projectes. Però al final, si no es fan aquests projectes, el municipi no tira endavant i segueix sent el mateix.
Per tant, tres coses positives que jo pensi que s’ha fet. Ara mateix no te sabria dir cap, perquè al final tothom ho diu. El nostre poble s’ha convertit en un municipi dormitori, totalment dormitori. La gent li costa molt, molt fer vida en el municipi i això jo crec que també és degut a la falta, diguem-ne, de tenir projectes de futur, perquè al final hem de tenir més serveis, hem de donar molt més serveis a la ciutadania.
I sí. I si no tenim serveis escassos, és normal que la gent no faci vida al poble i és una desgràcia. Per tant, coses positives, com et deia, ho veig complicat. Molt complicat, perquè? Perquè la nostra candidatura sobretot ha de millorar també el que és la via pública. Perquè creiem que la via pública no està en condicions, que hauria d’estar, ja siguin aceres, carrers o als barris del sud.
Creiem que els barris del sud són són barris que s’estan convertint sobretot en barris que estan segregats i per tant, això ens pot donar problemes en el futur. Perquè les dades ens ho demostren. És veritat que el nostre municipi últimament està rebent molta, molta, molta. Molts. El flux migratori que estem rebent és molt alt, evidentment, però això és un efecte de la globalització.
No és alguna negatiu. És positiu perquè al final el poble també ha de créixer, ja sigui en infraestructura, com habitants. I això és positiu. Però el que no podem convertir a la Bisbal és convertir lo en un, en un. En una ciutat, en una ciutat diguem-ne molt segregada. I els barris del sud en els últims anys estan súper abandonats per part de les institucions per part de l’administració local.
I nosaltres aquí apostem molt i molt fort i de forma molt valenta per millorar els barris del sud. A part de millorar en altres barris de la ciutat, evidentment, però sí que ens volem centrar en els barris del sud perquè són els que estan més, diguem-ne, més fluixos i més abandonats. Si et fixes a l’avinguda de Sant Francesc i els blocs de pisos que es van fer en els anys 70 al costat de la piscina municipal.
Doncs fixa’t, estem en el segle XXI i encara tenen fossa sèptica que no està connectat al clavegueram. I els veïns moltes vegades, en moltes ocasions, tenen problemes. Cada mes o cada dos mesos han de trucar a un camió perquè vingui a buidar la fossa, perquè si no l’olor tot puja i per tant, això, la qualitat de vida d’aquests veïns és lamentable i des de l’Ajuntament no s’ha fet res al respecte a això.
Al final, si tu et fixes a la factura de l’aigua pagues servei de clavegueram, el veí paga a la veïna paga. Com pot ser que la fossa no estigui connectada? Per tant, una de les nostres línies d’actuació a curt termini que no fan falta grans inversions és acabar amb la fossa sèptica.
En segon lloc, per aquest barri és que passen línies d’alta tensió. Jo he estudiat electricitat a grau mitjà de grau superior, per tant puc dir-ho tot i que no sigui un enginyer, que al final el camp magnètic té un efecte negatiu en la salut pública i al final molts veïns es queixen, sobretot el part. Per desgràcia, molts avis s’estan morint. No sé si afectava això o no, però molta gent ho diu. A lo millor és que són les línies d’alta tensió perquè generen un camp magnètic molt gran. No hi ha un estudi. Nosaltres proposem que si arribem al govern proposarem en qualsevol partit amb el que pactem fer un estudi, fer un estudi que avaluï si té un efecte negatiu o no. Aquestes línies d’alta tensió que passen que passen.
En el centre d’aquests pisos hi ha un bloc de pisos aquí i un bloc de pisos aquí i les línies d’alta tensió passen pel mig. I no només és una línia, són torres, són torres de doble línia i cada línia, que són tres cables, porten 25.000 vols, vint i cinc per un costat, vint, cinc per un costat. Al final passa per 50.000.
I en teoria l’urbanisme és urbanisme, en teoria també. El què són les línies d’alta tensió on hi ha gent vivint no poden passar de forma aereal, sinó que han d’anar soterrades. Per tant, nosaltres el que proposem a curt termini, passi el que passi, amb lo que ens demostra aquest estudi, si té efecte negatiu o no aquestes línies i el camp magnètic en la salut pública, passi el que passi, diguin que sí o que no l‘informe d’estudi proposem i obligar a la companyia subministradora Endesa o a que gestioni aquestes línies a soterrar les línies perquè no poden passar, diguem-ne, entremig, entremig de dos blocs de pisos i, per tant, proposem que i obligar de la part més amistosa amb la companyia a negociar que soterrin aquestes línies.
A la vegada, ens trobem que en aquests barris, durant tots els equips de govern que hi ha hagut tots els alcaldes de torn que hi han hagut a la Bisbal. Sempre, sempre, sempre han tingut una mirada en aquests barris, sempre han estat els més abandonats i nosaltres diem per què pot ser perquè siguin barris que s’estan començant a segregar molt i per tant, la gent que viu allà.
Les dades ens demostren, segons l’indicador gini ens demostra que és un dels barris amb rendes més baixes de tota la Bisbal. Pot ser que sigui això o és perquè pot ser que hi ha més de la meitat de persones que no poden votar i és per això que els tenim abandonats, que la política s’està convertint en comprar vots. Això no ho podem permetre. Al final, ells també són ciutadans de la Bisbal, són ciutadans i ciutadanes i no els hem d’abandonar. Els hem de donar el millor servei i hem de donar la millor qualitat de vida. I per tant, proposem fer a part d’aquestes d’aquestes intervencions puntuals, que és acabar amb la fossa sèptica i connectar la claveguera amb la línia general del municipi.
A part de soterrar aquestes línies d’alta tensió, també proposem asfaltar el pàrking. Com pot ser que estiguem al segle XXI, 2023 i encara tinguem pàrquings dintre del municipi sense asfaltar? I els veïns cada dos per tres fan una recollida de diners per contractar un camió que ens porta a terra per arreglar una mica el pàrquing perquè plou, plou i tota la terra se l’emporta l’aigua. I al final que passa, que s’han basses, forats d’aigua i allò és argila i al final l’argila es converteix en fang i complica molt el dia a dia del nostre veïnat. Per tant, a curt termini proposem això, però a part de curt termini, també pensem en futur i en futur. La que volem fer és un projecte integral, no només de l’avinguda Sant Francesc i del barri del Convent, sinó des del carrer que comença a Banyoles.
On que ara mateix s’estan fent unes obres d’asfalt. Aquest carrer. Allà tot el barri de Dalt fins a l’avinguda Sant Francesc, fa una intervenció integral. Evidentment, a curt termini no es pot predir a llarg termini i per tant, s’haurà de fer un estudi de viabilitat. Però és que aquell, aquella zona de barri, ho mereix i és on s’ha d’intervenir molt més, molt més, perquè és la regió més abandonada i al final s’està segregant. I això a llarg termini pot ser un problema per la convivència. I nosaltres no volem tenir ciutadans de primera i ciutadans de segona o de tercera, perquè crec que tots som iguals i tots hem de tenir les mateixes oportunitats per tenir la vida més digna possible.
Llavors, clar, no hem destacat cap aspecte positiu, però no sé si creu que hi ha coses que no s’hagin acabat d’assolir del tot per part del govern del municipi?
Home, evidentment que hi ha moltes coses que no s’han assolit. Com et deia, si tenim barris degradats. És que no s’han assolit els objectius. O és que no s’han enfocat, diguem-ne, a fer projectes, diguem-ne a curt termini, de millorar les condicions de vida de tots els veïns i veïnes de la Bisbal? Coses positives és que no les veig.
No és que vulgui ser negatiu, és que no les veig. No les veig. Les actuacions que han fet no les comparteixo. No les comparteixo. Sincerament, no ho veig. Vale, evidentment, que ara en aquest any els han donat. Ens han donat una subvenció a la nostra ciutat que es diu Next Generation això que aproximadament és un milió d’euros, que és que anirà destinat a anar a reformar les Escoles Velles.
Això pot ser positiu perquè al final és un és un centre històric i per tant, per què no? s’ha de protegir i s’ha de reformar. Això és positiu, però no és suficient. No és suficient. Hem d’anar més enllà de gestionar el dia a dia i de fer petits projectes i de petites reformes. Mira, jo. Sóc una persona molt activa en el teixit associatiu i jo en el meu grau, com vaig fer ciències polítiques a la Universitat de Girona vaig tenir un company que és cec, que va quedar cec i va fundar la seva associació que es diu múltiples capacitats. Es diu Isaac que aquest noi, un noi molt valent, molt trempat i molt lluitador en defensa dels drets i de les persones amb diversitat funcional. La Bisbal si et fixes per això et dic que no hi ha coses a dir positives, és que els carrers estan superman donats les aceres súper abandonats. El que és la mobilitat per a les persones amb un grau de discapacitat i té una diguem-ne diversitat funcional costa molt fer la vida del dia a dia per tu mateix i jo me quedo amb una paraula que em va dir l’Isaac és que jo sóc discapacitat. No és perquè ho sigui, perquè tinc una discapacitat que la tinc, que la puc reconèixer. Però l’entorn també em discapacita perquè hi ha moltes coses que una persona que té diversitat funcional que pot fer per ell mateix. Però per fer ho bé li hem d’adaptar.
Hem d’adaptar l’entorn en el que està. Si tu vas per la vorera i la vorera està en molt mal estat, diguem-ne amb barreres arquitectòniques. Això dificulta molt, molt la vida d’aquesta persona. Per tant, nosaltres, una altra de les actuacions que volem executar en el programa també sortirà i apareixerà i ho agafaem com un compromís no només amb la ciutat, sinó també amb, diguem-ne, amb qualsevol persona que tingui una diversitat funcional de la nostra ciutat o de qualsevol municipi. Perquè creiem que tots ens hem de comprometre, perquè aquesta gent també són els ciutadans, aquesta també. Aquesta gent també es mereix un servei i no els hem de descuidar.
Ells els han de recolzar. No hi ha cap semàfor per a les persones de dins de la Bisbal, per les persones cegues que no veuen, no hi ha cap semàfor adaptat. Les aceres no estan adaptades, per tant hi ha barreres arquitectòniques. En aquest sentit, nosaltres volem agafar el que és la Convenció de les Nacions Unides pel Dret de les Persones amb Discapacitat de complir-la. Perquè al final també és una llei. També és una llei imperativa que obliga, diguem-ne, recomana als estats millorar això i per tant, les institucions i més l’administració local, ens hem de comprometre a millorar, sobretot la mobilitat sense barreres arquitectòniques dintre del municipi.
De fet, ja ho ha anat avançant una miqueta. Però quines són les accions o iniciatives que creu que són prioritàries per a un municipi com la Bisbal d’Empordà?
Ara mateix, a part de l’habitatge, que és un problema comú en moltes ciutats de més de 10.000 habitants a tot Catalunya, per desgràcia, en el nostre país tenim moltes, moltes propostes més. Amb relacionades sobretot amb millorar la via pública o a municipalitzar serveis. Per desgràcia, últimament la zona blava, tot i que l’Ajuntament diu que no està externalitzada i que han estat privatitzats, on s’hi està canalitzada és perquè està gestionant l’empresa privada. Per tant, no es pot dir al ciutadà o no que el servei segueix gestionant l’Ajuntament, no, el servei no el gestiona l’Ajuntament. El servei el gestiona una empresa privada. Nosaltres proposem que tots els serveis que són municipals a curt termini a llarg termini, quan s’acaba el contracte, remunicipalitzar-lo, a part de l’aigua que tots els equips n’hi ha un a locals. Totes les formacions polítiques que es presenten i també estan dintre del consistori, tant el govern com l’oposició, defensen municipalitzar l’aigua.
Però no s’estan portant a terme accions. S’aproven mocions perquè les mocions es queden allà al calaix. Per tant, nosaltres ho hem de proposar més. Si s’aprova una moció, aquella moció ha d’anar acompanyada amb polítiques amb accions concretes. Dia a dia no podem aprovar una moció i deixar-la al calaix. I l’aigua sí, ja és municipalitzar algun dia.
No hem de fer accions concretes i hem de posar dates quan es fa, quan s’executarà. Evidentment que hi ha un contracte amb Sorea, que ara és Aigües de Barcelona. L’empresa ho està tot al nostre favor. És veritat que té un cost elevat, el que és el manteniment, diguem-ne, de la xarxa d’abastament. I a part, hem de tenir en compte que a la Bisbal les canonades que subministren aigua són molt velles i això són velles, perquè al final l’empresa que ha estat gestionant el servei no ha fet el manteniment com és degut. Però al final no és culpa de l’empresa. És culpa, diguem-ne, responsabilitat de la persona que davantera de l’Ajuntament, l’equip de govern i l’alcalde, que és la que gestiona el dia a dia del municipi. Com és que no s’han fet accions concretes de mantenir les línies? Només s’han fet actuacions molt concretes quan hi ha un reventón. Diguem-ne que bé que la canonada es trenca i per tant, i per tant d’urgències ho han d’arreglar ràpid.
Que fins i tot hi va haver un moment amb la pluja, amb les grans pluges que vam tenir fa dos anys enrere, ens vam quedar dos dies sense aigua, dos dies sense aigua. Per tant, això ja és un indicador que ens demostra que alguna cosa no està funcionant bé. Per tant, no podem estar més d’acord amb municipalitzar l’aigua, però amb accions i s’ha d’actuar ja, no hi ha temps a perdre. Evidentment que té un cost. Fem un estudi i ens comencem a fer ho perquè hem aprovat una moció. Doncs ara molt bé, anem a fer un estudi. Sí que ens avala si és viable o no és viable per un ajuntament com el nostre i per una ciutat com el nostre tenir el servei d’aigua municipalitzat. Sí, sí, tenim sí, sí, ho podem assumir. Ho fem. Si no el podem assumir, no ho fem. Evidentment que hi ha serveis que no pot assumir. Per això s’han de fer estudis, però aquests estudis s’han de fer.
Llavors sí que diferencia la seva candidatura política de la resta de partits polítics que es presenten a les eleccions d’enguany?
Jo crec que la nostra candidatura és una candidatura molt diversa culturalment, socialment. Que suma sinergies entre gent gran, gent amb una edat. Amb una certa edat i també, diguem-ne, amb un grup gruixut de jovent molt il·lusionat i amb moltes ganes de treballar pel municipi, perquè al final som molt reivindicatius. Sempre hem sentit que el nostre municipi, el nostre i la nostra ciutat li falten algo, perquè quan anem, quan sortim del poble i ens fixem en els municipis del voltant de les ciutats del voltant Torroella de Montgrí, Palafrugell, Platja d’Aro o fins i tot Santa Cristina, que és un municipi de 5.000 habitants, veiem que ens estan passant per damunt o Calonge, que ens estan passant per damunt.
No és una enveja, no és una enveja perquè no la tenim, però evidentment volem que el nostre municipi amb la nostra ciutat sigui pionera perquè al final som la la capital de la comarca i si som la capital de la comarca, també hem de ser capital de bon servei d’una ciutat, diguem-ne també més inclusiva, més integradora. Al final. Com pots veure, el meu color ho diu tot, el meu color ho diu tot. Espero que no em gira en contra aquestes eleccions ho diu tot. La diferència en altres candidatures és que diuen voler treballar la multiculturalitat. Com em deia al principi, el nostre municipi és dels municipis, diguem-ne, amb el percentatge de flux migratori que estem rebent.
I això és positiu, perquè al final també ens ajudarà com a ciutat a créixer. Tenim aproximadament 57 nacionalitats i tots els grups municipals que es presenten a les eleccions dels partits polítics que s’han presentat i els que s’han presentat sempre diuen “Volem treballar la multiculturalitat”. Ostres, que guai! Això és molt bonic, però la realitat no ho fan, només utilitzen la multiculturalitat per captar vots. Hi ha moltes llistes a la Bisbal que ofereixen a gent de pare i mare estrangera anar a llistes. Amb quin fi? No és perquè ells creguin en la diversitat i que, per tant, al final tots som ciutadans amb plens drets i amb plens deures i obligacions.
També tenim. Evidentment només els utilitzen i ja ens seguiran utilitzant només per vendre, que som una llista inclusiva i que, per tant, defensem la multiculturalitat. Defensar la multiculturalitat vol dir treballar-la a diari. Si tu et fixes, tenim moltes entitats de la Bisbal i això és positiu perquè la Bisbal és molt ric, té un teixit associatiu molt ric i és positiu, però trobem mancança en el sentit de la regidoria de Cultura. No treballa per visibilitzar totes les cultures del nostre poble, de la nostra ciutat. Jo dic poble perquè considero que és un poble, tot i que evidentment és una ciutat de 10.000 habitants. És la ciutat mitjana. Jo sempre veurem el municipi com un poble. Perquè al final tots ens coneixem i això és tan gran.
Evidentment la gent no es coneix gaire i per això sempre dic poble perquè considero que és un poble, tot i que molta gent diu que d’una petita ciutat, com es deia? El teixit associatiu és positiu. La regidoria de Cultura, durant aquests quatre anys, durant vuit anys ha sigut de la CUP, la regidoria. La CUP, en teoria, té una sensibilitat social i, per tant, ha de fomentar el teixit associatiu.
Però trobem que la minoria ètnica, una minoria cultural que hi ha a la Bisbal, no té veu, no té visibilitat. Nosaltres, a diferència en altre en altres candidatures que es presenten, proposem treballar la multiculturalitat de manera real i és per això que tens ara un candidat que és d’origen. De pare i mare immigrant que ha arribat de Marroc fa molts anys. Vint i un anys. Tinc 29 anys i porto 21 anys visquen a la Bisbal. No he viscut a cap altre municipi de tota Espanya i de tot Catalunya que no sigui la Bisbal. Des que hi ha arribat com a nouvingut sempre he viscut a la Bisbal i sempre he viscut a part. Sempre he viscut en el mateix barri, per tant, les desigualtats socials.
Com que sóc de trepitjar molt el carrer es fan presents i sé com s’ha d’actuar. I per treballar la multiculturalitat, com et deia, és positiu perquè creiem que treballar la multiculturalitat es pot afavorir per cohesionar el municipi. Perquè jo crec que la multiculturalitat és positiva, perquè és una eina que ens pot ajudar a posicionar-nos entre tots i a fer que de les cultures que tinguem a la Bisbal de conviure.
Veure-ho com algo positiu i ric, no com a negatiu. I per tant, nosaltres el que proposem en aquest sentit és treballar amb les diferentes entitats que hi ha a la Bisbal ara mateix constituïdes com entitats sense ànim de lucre. Per suposat que no ens posem, no ens podem ficar dintre de l’autonomia de cada entitat, però sí que com equip de govern, jo proposaria que les partides pressupostàries que es doten i que van destinades a subvencionar les entitats bisbalenques és treballar amb elles colze a colze per promoure dintre de l’entitat les diferents minories culturals que tenim en el municipi.
Perquè evidentment que perquè aquestes cultures surtin algunes de les de promoure, si jo com a immigrant, com estranger, posem l’exemple tinc dificultats comunicatives perquè per desgràcia no he tingut estudis. O sigui, serà molt més difícil que jo pugui fundar una entitat a la Bisbal. Evidentment que hi ha molta gent amb estudis i que té molt de talent a la Bisbal i està més habilitat. Nosaltres en aquestes partides pressupostàries el que volem incentivar, és a dir, mira totes les entitats que presenten projectes per dotar-les d’una subvenció. De el plec de condicions posar que hem de fomentar la multiculturalitat dintre dels òrgans que tenen president el vocal i el secretari.
Doncs que tinguin un membre que sigui nouvingut, que el seu pare i la mare siguin estrangers, perquè al final també és una eina d’auto empoderar, perquè si no, aquestes persones sempre les estigmatitzaran i sempre hi haurà confrontació de bàndols entre els bons i els dolents. I al final. Això no ens porta enlloc, no ens porta enlloc.
I l’única eina per fomentar la cohesió social és fomentar també en les diverses cultures que tenim en el municipi. Per tant, la Regidoria de Cultura ha de tenir un lideratge molt fort per portar això endavant. No pensar només en àmbit electoral. Jo ajudaré aquesta entitat o aquesta que està per que poden assegurar un bon resultat.
O perquè aquestes entitats gestionen molt bé i ja tenen tenen, diguem-ne, uns mil. Tenen molts militants i per tant, jo treballo amb aquests. Han de treballar amb tots. I al final, tant les entitats que tenim ara mateix constituïdes com les que es constituiran en un futur, com l’equip de govern, l’Ajuntament i el seu personal públic, hem d’anar tots a la mateixa.
Cohesionats perquè tant entitats com polítics com jo que em presento, el que volem és millorar les condicions. Dels nostres veïns i veïnes. I hem d’anar tots junts, però compromesos, compromesos i creure que el que fem és pel bé de tothom, és un bé comú que hem de protegir. I la diversitat és positiva en qualsevol part del món.
No l’hem de veure com una amenaça que ve a restituir a la població autòctona. No, perquè al final el fenomen de la globalització el que ens demostra és que el món cada vegada és més obert i és el futur. I el que hem de cuidar és cuidar-nos mútuament. Entre els que són autòctons i els nouvinguts que ara els hem posat el nom a nouvinguts que no. No m’agrada, però és el llenguatge que s’utilitza. M’obliguen també a utilitzar-la. I també crec que tots som ciutadans i hem de ser ciutadans. Siguis d’on siguis, perquè des del dia que tu vas a viure en un poble, o en una ciutat o en un municipi tu ja ets d’allà. Perquè si jo he decidit viure a la Bisbal o tu que has decidit viure a Palafrugell o al municipi que sigui és perquè tu ja et consideres d’aquest municipi sense acollida de l’estimes, perquè si no, no et quedaries a viure. Per tant, tot el flux migratori que rebem al final no ens hem de considerar com nouvinguts, sinó que els han de considerar com a ciutadans amb plens drets i amb igualtat d’oportunitats. I també tenen els seus deures com qualsevol persona i hem de cuidar aquesta gent, els hem de cuidar perquè són el futur. Hem de saber que evidentment, que la immigració ara els està el nostre país, però en altres països com França, Alemanya, Bèlgica, Holanda o Anglaterra, les persones de pares immigrants no es consideren estrangers, també es consideren autòctons, ja no se’ls anomena nouvinguts.
I és el que hem de fer a la Bisbal i és el que hem de fer a qualsevol part del país. Del nostre país, que és Catalunya. Ho hem de fer i ho hem de creure. Però hem de ser valents, no només pensar en clau electoral, que això és el que passa. I per desgràcia, pensar en clau electoral no fa cap favor a la nostra ciutat.
Llavors ja hi hem entrat una miqueta, però quins són els punts principals que voldria destacar del programa polític que presenta per a les eleccions d’enguany?
El programa que tenim pensat, tot i que no el tenim de moment enllestit. No el tenim acabat. Estan treballant. Estan treballant próximament, generen més notícies i sortirà publicat en les nostres xarxes socials. I ho posarem també a recordar també que el dia 22 tenim la presentació de la candidatura. Per tant, esteu benvinguts em fa tenir. Ja els passarem la informació del dia i l’hora i el lloc. Estau tots benvinguts! Tant tu que està entrevistant com a les persones que ens escoltaran. En línies generals, com et deia, et puc dir moltes línies d’actuació que són urgents, però em centraré en les bàsiques que jo crec que s’han de fer, que s’han de fer ja a curt termini.
Com et deia abans, no ho sé que ho tenia aquí per aquí. A curt termini. Hem parlat de l’aigua, de municipalitzar l’aigua. Això ja ho hem tractat. El segon punt que m’agradaria tractar és que hi ha una pobresa energètica dins de la ciutat en molts municipis de Catalunya com Cornellà o el Prat. Estan creant una empresa, una petita empresa que no és una empresa del tot.
Què ens diu una comunitat energètica? Aquesta comunitat energètica, al final, per fer una transició ecològica i sostenible, està apostant per crear una comunitat energètica que això serà a llarg termini d’un dia. No es pot, d’un dia a l’altre, no es pot. Però les dades ens demostren que funcionen. Aquesta comunitat, que vindria a ser, doncs apostar per plaques solars en tots els edificis públics, tant ajuntament, pavelló geriàtric, si és possible, també a les escoles que hi puguin haver. També posar plaques al Mundial. També les plaques solars que al final el preu està subvencionat i per entitats públiques encara molt més. I per tant, volem fer una transició ecològica, començant per tots els edificis públics de l’Ajuntament i a la vegada incentivar a l’empresa privada. En ajuts, en apostar també per transició energètica.
Les grans superfícies com Mercadona o Lidl, o ara el nou supermercat que està obert, que és Casa Ametller o el Condis, que són empreses grans. O l’Àngel, que és una empresa també molt gran, o molt partits també, que tenen una superfície molt gran i per tant en el seu teulat poden instal·lar instal·lar plaques solars. Amb aquestes plaques solars evidentment que tu, la teva factura, el teu consum baixes, i això és positiu, tot i que estigués connectat a línia general d’Endesa. Qualsevol empresa ve donada depenent de l’empresa subministradora que tinguis contractada. Tu estàs consumint, però si tens aquestes plaques, tu el que fas és no dependre tant de la línia perquè tu el que tu generes també consumeixes i a la vegada el que tu no consumeixes.
Torna a casa. Si torna la xarxa d’insectes a casa, què passa? Que l’empresa tu t’ho pot pagar, però amb el preu que s’està pagant el quilowatt és baixíssim. Si tu estàs contractant a 13, 14, 15, 16 cèntims, el quilowatt és tu. Estan pagant un pèssim, un cèntim que no arriba a ser. Per tant, és un preu ridícul i és per això que creiem que és viable crear una comunitat energètica dintre del municipi, que és que amb l’energia que no, que tu no has arribat a consumir l’injectes a la línia i per tant la poden consumir altres habitants o altres, diguem-ne veïns i veïnes que tenen dificultat en pagar el consum del subministrament d’electricitat.
Per tant, podem consumir d’això. Perquè tot el que ve d’injectes i el que tu consumeixes després, diguem-ne, fas l’equilibri del que tots consumint el que has injectat i per tant podem afavorir afavorir, diguem-ne, a les persones més necessitades. Evidentment que. Nosaltres som polítics, no? en teoria, tot i que jo em considero no polític perquè sóc un ciutadà com qualsevol que és la primera vegada que em presento a liderar un projecte polític. Som polítics i per tant, això és feina de tècnics, però la nostra voluntat és tenir il·lusió, projectes i ganes de treballar, ganes i ganes de treballar i sobretot, no ser conformistes. Perquè jo, amb tots els candidats que he parlat, amb tots els regidors que hem tingut, amb els que he tingut l’oportunitat de parlar, tots em diuen Bilal “has d’anar amb molt de compte amb el que et compromets, perquè hi ha moltes coses que no es poden fer” perquè no es poden fer? Li dic. No diré noms, però els que els escoltaran saben a qui em vaig dirigir. Home, no es poden, no es poden fer perquè no hi ha pressupost i sempre és l’excusa del pressupost. I home. Com pot ser que una formació política d’esquerra sempre posa d’excusa que no podem fer x coses perquè anem fluixos de pressupost? Però home, presenta projectes, presenta projectes.
Que en el capítol 1, el pressupost de l’Ajuntament de la Bisbal hi estan destinant més un 40 %. Ara mateix estan gastant aquest any 2023 7 milions, 7 milions del capítol 1. El 2022 vam destinar al capítol de personal 6 milions 800.000 euros calculat exacte és un 44 % del pressupost. La meitat que t’estàs gastant en només en un capítol, que és el personal. Per tant, vol dir que el nostre Ajuntament està dotada de suficient personal com per demanar projectes, presentar projectes.
Si no hi ha finançament, no hi ha finançament. El pressupost que tenim és el que tenim més escàs. Doncs home, anem a treballar, que tenim personal, anem a fer projectes, anem a trucar a la porta on hem de trucar. Diputació, Generalitat de Catalunya, l’Administració General de l’Estat, Unió Europea, Fons europeus Plans FEDER. Anem a tocar la porta d’entrada a tocar perquè calers hi són. Perquè si t’hi fixes, altres municipis tenen un pressupost més o menys equivalent, com Torroella de Montgrí. I fa moltes coses i les coses no pot ser que no hi hagin calers. Això és les coses que són incompetents.
Perdona que t’ho digui, són persones mínimament incompetents en el sentit que són conformistes. Només se’n cuiden de gestionar el dia a dia. I una ciutat no pot tirar endavant només gestionant el dia a dia. Hem d’estar a l’altura de gestionar el dia a dia com a representants polítics, però també hem de tenir projectes de futur inviables i no ser conformistes. “No, això no es pot fer, això no es pot fer”. Sí que es poden fer.
En aquest sentit, per avançar una de les polítiques que volem portar a terme en els mateixos. Entre 4 i 6 anys és de durada, que nosaltres dintre de l’assemblea ens hem proposat és que tenim una piscina municipal. La piscina municipal dóna servei a tots els veïns i veïnes de la Bisbal, a tots els bisbalencs i bisbalenques. Però aquesta piscina només està oberta una mitjana de tres mesos juliol perdona, juny, juliol, agost i la meitat de setembre més o menys la temporada a l’estiu i després trenca. Després tanca i la piscina està ja a la intempèrie abandonada. Això que passa que cada x temps 4 o 5 anys hem de fer una intervenció i una reforma i això té un cost.
Si hem d’estar reformant una piscina cada dos per tres, té un cost. Té un cost i si tenim una piscina i tenim espai públic de propietat pública de l’Ajuntament, per tant, és un patrimoni de tots i totes. Per què no fem un projecte a llarg termini que és cobrir la piscina? Per tant, com et deia, una de les propostes és la piscina que tenim ara mateix.
Fer un estudi de viabilitat de com es podria i com podria quedar aquella piscina. Sí, diguem-ne la passem a una piscina climatitzada, diguem-ne coberta. Com la piscina que teniu en aquesta ciutat que és Palafrugell, que és una piscina municipal dotat d’un gimnàs dotat d’una pista esportiva per córrer i col·lectivitzada. Tot i que professionalment molt gran, la Bisbal també es pot fer. Es pot fer l’excusa que els polítics posin l’excusa que no hi ha calers. És mentida l’excusa no pot ser que no hi hagi diners. L’excusa és que són polítics conformes i sense projecció de futur. Per tant, nosaltres proposem fer un estudi de viabilitat si es pot fer. Quin cost tindrà? Un cop tinguem aquestes dades, què farem? Ens posarem en contacte amb el nostre personal públic, amb els nostres tècnics de l’Ajuntament de la Bisbal. És a dir, això, com ho podem fer? Quines possibilitats tenim? Sabem que hi ha subvencions que són fons europeus i també la Generalitat pot subvencionar una part de l’obra.
Anem a fer un projecte i ens presentem en aquest projecte. I si ens subvencionen, doncs ho podem portar a termini. Nosaltres subvencionant d’aquí un o dos o tres anys, però jo crec que entre 4 a 6 anys podem aconseguir una subvenció per a cobrir aquesta piscina i no només dotar-la per prestar un servei durant tot l’any que ara mateix només es fa tres anys. Dotar-la d’un servei també de gimnàs, de gimnàs. Gimnàs públic. És veritat que tenim gimnasos privats, però creiem que la ciutadania també té dret a tenir un servei públic amb uns preus públics, amb uns preus que no marca la competència, sinó que han de pagar segons les seves necessitats i segons les seves possibilitats.
En aquest sentit, dir-te que nosaltres hem escoltat els preus públics que té l’Ajuntament per la piscina i per la quota familiar que té. I ho hem comparat amb els municipis del nostre entorn i trobem que hi ha una diferència, aproximadament d’un 25 % de preu en comparació amb els municipis de tot Catalunya. En aquest sentit, vam vam recollir firmes nosaltres i les anàvem a presentar el 2019. El 2020, però, ja vam recollir les, vam recollir, tots just les anàvem a presentar. Perquè el grup municipal a l’equip de govern sabia que les les anàvem a presentar perquè hem recollit bastantes firmes, aproximadament 500 firmes en la setmana. Les anàvem a presentar i fa el comunicat i l’Ajuntament surt i fa un comunicat. Aquest any no podrem obrir la piscina arran de la Covid. Però no era arran de la Covid, sinó que s’estava fent unes obres que van començar tard i no es van acabar a temps i per tant feia impossible obrir la piscina, com et deia.
I tornant a l’eix principal, que és cobrir aquesta piscina amb un gimnàs que manté, tot i que el nostre poder adquisitiu com a ajuntament no pot fer. Hi ha maneres d’aconseguir subvencions per fer-ho, per això hem de ser. Polítics al servei de la ciutadania i hi hem de tenir ganes i il·lusió de fer coses. I hi anirem. Ens comprometem a anar a tocar a la porta on l’han d’anar a tocar per aconseguir unes les subvencions que siguin necessàries per aixecar el nostre municipi i per dotar al nostre municipi de tots els serveis essencials. I el màxim de qualitat a la ciutadania perquè s’ho mereixen.
I en aquest sentit, a part d’això, per a les pròximes, per als pròxims anys i res tenim l’estiu, està a punt d’arribar les temperatures cada vegada. Arran del canvi climàtic, doncs, vulguis o no, s’estan i estan afectades i per tant, hi ha també més calor en comparació amb els anys enrere. I el que no podem permetre és posar uns preus alts a la piscina municipal. Ara mateix. Com està. Que és una piscina que està a la intempèrie i que només obra puntualment a l’estiu.
Nosaltres proposem que proposarem revisar els preus de les quotes de la quota familiar, diguem-ne del bono familiar que el revisarem i també del preu del dia. També volem revisar-ho i també fer, diguem-ne, uns ajuts destinats a ajuts diguem ne destinats directament com diner metàl·lic, sinó ajuts, diguem ne que segons les teves possibilitats i la teva renda, tu pagades a un preu o un altre. Tot el que vulgui beneficiar-se de la piscina amb un preu baix haurà de presentar la sol·licitud on haurà de presentar una certa documentació que després els tècnics elaboraran amb uns criteris establerts i amb igualtat de condicions i amb equitat per a tothom, perquè tots han de tenir un accés i, per tant el factor econòmic del ciutadà no ha de ser un factor, diguem-ne, que el deixi sense servei. Perquè si vas a la piscina municipal evidentment que té un manteniment, però si una persona el seu poder adquisitiu no li permet fer-ho, hem de dotar, hem de permetre gaudir d’aquest servei.
Jo et posaré. D’exemple, una situació, una desgràcia que ens va passar al nostre municipi. Jo, com a adolescent que era en el seu moment, era un jove gran. No, jo també era d’aquestes famílies que no podien anar a la piscina. I jo amb els meus amics, amb els meus col·legues i amigues, ens anàvem a banyar al riu, al riu Daró, que és un riu. Diguem-ne que l’aigua tampoc està tan, tan, tan tan saludable com per nedar-se. I nosaltres ens n’anàvem perquè ens costava. Els costava, diguem-ne, no tenir. Els nostres pares no es podrien, no es podien permetre tenint accés a la piscina un dia a la setmana, sí, però en tot cas tenia una quota de tot l’estiu. Era impossible i per tant ens veiem obligats a anar a banyar te en el riu, diguem-ne. I els efectes d’això que tenen la pell, perquè ja et dic, han hagut, diguem ne companys que s’han infectat i han tingut, diguem ne que ingressar hi tot i a la vegada vam tenir una desgràcia. Aproximadament no me’n recordo, però jo crec que és 2012, si no m’equivoco, que vam tenir un veí que va perdre el seu fill.
Per desgràcia no sé si et sona això. No recordo, no? Doncs un noi, per desgràcia de 13 anys, va morir en aquest riu al riu Daró, al costat de la piscina municipal. Hi ha un lloc que, per desgràcia, als que els costava pagar anaven allà a estiuejar, a passar l’estiu perquè no podíem anar a la piscina. I l’Ajuntament no va fer cap acció, només l’únic que va fer l’equip de govern liderat en aquell moment per Esquerra era un minut de silenci dedicar un minut de silenci a les famílies. Res més. I nosaltres això no podem passar per damunt perquè és molt important. Si una persona ha perdut la vida. Perquè manca de serveis és que unes responsabilitats podem tenir també nosaltres, en el sentit que anem a fer una mica més fàcil la vida del dia a dia, a tots els ciutadans, a tots els bisbalencs i bisbalenques.
Sigui d’on sigui, sigui diguem-ne de la família que siguis, independentment del teu poder adquisitiu o la família, que puguis tenir accés a una piscina. Perquè tu, un noi petit, un adolescent o un noi infantil o una noia, si ella veu que els seus companys de col·legi i els seus amics tenen accés a la piscina i no estem, diguem-ne, educant els futurs ciutadans, diguem-ne, amb unes desigualtats socials immenses.
I això no ho podem permetre. I com et deia? Com que aquest noi ens va afectar molt i ens segueix afectant molt perquè tenim un vincle amb la família, no volem obrir ferides perquè al final és algo personal, però sí que com a ajuntament el forat que hi ha allà, que normalment l’aigua no el riu, no tenga aigua durant l’any perquè al final és un riu petit i que s’està assecant, i més amb el canvi climàtic, que està plovent molt poc.
En aquell forat hi ha molt poca aigua i l’aigua està estancada, però el més probable és que tornem a veure un altre cop actes vergonyosos provocats directament per l’Ajuntament en no donar servei de forma gratuïta a les persones més necessitades i els aboquem a nadar en un riu, diguem-ne, amb unes condicions sanitàries lamentables de l’aigua i on molts nois es poden deixar la vida, que per desgràcia tenim l’antecedent que és una persona que va morir allà.
Podem tapar aquest forat. Aquest forat no pot seguir allà. Ens hem de tapar. És un forat que es va fer molts d’anys, que segons els veïns és un forat artificial i per tant, no és natural. Per tant, el que proposem de l’Ajuntament tenim la brigada, tenim maquinària suficient per tapar-la. No s’ha de contractar ni subcontractar cap empresa privada per poder fer aquest servei, perquè al final tenim personal. La brigada i la brigada. L’únic que ha de fer és amb les seves maquinàries allà agafar terra del riu i tapar aquell forat perquè l’aigua no queden allà estancada. Molts es queixaran, no és català i la fauna, flora i fauna, perquè al final el riu s’està assecant. Quina fauna vols tenir? Ja no hi ha peixos allà.
Els ànecs n’hi ha perquè s’està assecant. Hi havia ànecs en el seu moment quan el riu corria l’aigua, però ara ja no corre. Tapar el forat i la piscina. Garantir l’accés a la piscina a qualsevol jove jove. L’adolescent en l’escena a tenir accés a la piscina indistintament del seu poder adquisitiu. Si la família no pot pagar-se la piscina, hem de donar aquest servei gratuït, però hem d’assegurar que tothom tingui les mateixes oportunitats. I hem de ser solidaris, sobretot. Entre veïns i veïnes sembla ser solidaris. Si jo m’ho puc permetre, pago. Però si els altres que no s’ho poden permetre, per les condicions que siguin, doncs també hem de ser solidaris. I si ells no paguen, no ens han de queixar perquè els altres aquests no paguen. Ens hem de posar també en la pell del nostre veí, perquè al final no tots partim amb la mateixa base econòmica.
Una altra proposta. Doncs per anar finalitzant a grans trets el nostre projecte, proposem fer un estudi de viabilitat de crear una empresa pública, però no crear-la de nou, sinó aprofitar totes les eines que tenim al nostre servei, que és la brigada. Aprofitar tots els recursos de la brigada, materials i immaterials per convertir la Brigada en una empresa pública. Amb un òrgan que tindrà el seu òrgan, tindrà el seu president. Tindrà, diguem-ne tota la seva estructura, com una empresa pública. Per suposat que serà una empresa pública que estarà, diguem-ne, depenent de l’Ajuntament. Com en molts municipis passa. Creiem que la brigada té suficientment té el suficient personal com per passar a ser una empresa on, diguem-ne, no només facin accions de cura en el sentit de manteniment del dia a dia, sinó que pugui ser una empresa que pugui fer petites obres sense tenir que externalitzar el servei.
En aquest sentit tenim les voreres que estan en molt males condicions. Els polítics que són jo els hi dic de torn perquè estan allà al final, perquè són polítics professionals. I espero que algun dia aquells regidors i regidores i els que han sigut alcaldes algun dia encara es volen tornar a presentar. Deixin, diguem-ne pas, a persones més joves i amb ganes de treballar per la ciutat i donar-los l’oportunitat de poder tenir veu, perquè al final tenim potencialitats. El jovent tenim moltes potencialitats, però ens havien de donar l’espai per poder explotar totes les nostres potencialitats.
En aquest sentit, en aquest sentit, com et deia, el fonamental és tenir visió de futur, no només cuidar el dia a dia, sinó tenir una visió de futur i tenir projectes per millorar el dia a dia de les ciutats i la vida de tot el conjunt de la ciutadania. Tornant a l’empresa pública, pensant en tu a la brigada. Si la passem a tenir, si la pensem a dotar com si fos una empresa pública. Amb els recursos que té i amb els recursos que li donarem molt més perquè sigui molt més competent les voreres. Per suposat, com et deia, sempre que parlem de voreres en qualsevol grup municipal polític ens diu no hi ha pressupost per fer-ho, però jo crec que per reformar una petita acera no fa falta un gran projecte on es tingui aquesta, on es tingui que invertir una partida pressupostària tan gran i a la vegada per arreglar una vorera.
Si tenim la brigada tenim paletes, tenim els nostres propis paletes, això ho poden fer i si hem d’agafar més personal s’agafa. Però és que ja els tenim per arreglar una petita vorera. No fa falta fer un megaprojecte. Vull dir, amb la mateixa brigada pot anar i cuidar-se d’aquella cera i arreglar la amb mica en mica, anar arreglant les aceres.
Evidentment que la brigada no és una empresa tan gran si la creem, però. El dia a dia. Amb mica en mica podem anar arreglant les voreres sense tenir que invertir molts de calers ni sense tenir que fer megaprojectes. I el que són, diguem-ne, les barreres arquitectòniques. Evidentment que s’haurà de fer un estudi que proposem en el programa també proposarem un estudi, diguem-ne, de quins són els punts més claus dintre de les ciutats on a curt termini han d’estar sí o sí a l’altura, en el sentit que han d’estar sense les barreres arquitectòniques on tothom hi pugui arribar. En els punts més claus de la ciutat, ja sigui el centre, ja sigui al comprar, ja sigui en el Museu Terracota, ja sigui a l’Ajuntament, ja sigui al Consell Comarcal que pugui fer vida a curt termini sense aquestes obres catastròfiques.
Però evidentment també proposem que al llarg termini tota la ciutat estigui sense barreres arquitectòniques. És que em dic la Bisbal és una ciutat mitjana que té molts semàfors i no hi ha cap semàfor adaptat. Per a persones invidents. No hi ha cap semàfor, com pot ser, és clar. Per què no pensem en aquesta gent? Per què no pensem en aquests veïns i veïnes? No s’ho mereixen, que no són persones? Que tenen drets. Anem a ajudar-los a complir i a donar los els seus drets que tenen perquè ells acompleixin amb les seves obligacions. Ja paguen els seus impostos, ja paguen els seus ibis. Per tant, anem a ajudar los a que també puguin fer vida de forma autònoma i no dependre dels altres.
I per últim, per últim, en el programa que us puc avançar tenim dues idees principals que són el geriàtric, que és una que ara desenvoluparé i la segona és l’habitatge assequible. L’Ajuntament, per donar l’Ajuntament en aquests quatre anys només ha aconseguit un habitatge més. Teniem 5 habitatges públics en 4 anys només hem passat a tenir un més. Ara en tenim 6. El lloguer de mitjana a la Bisbal està a sobre dels 600 euros. És massa, no? Al final el jovent li costa molt empancipar-se de família. Pots trobar gent de 40 anys que encara viu amb els seus pares i nosaltres que som jovents que també ens volen independitzar.
Ens veiem, diguem ne obligats a seguir visquen amb els pares i no fer-ne. No pensar en fer vida, diguem ne de futur, perquè al final no tenim recursos amb un pèssim salari que tenim. El jovent està, diguem-ne, amb la situació de misèria. No ens podem emancipar. Per tant, com que l’Ajuntament no té capital per adquirir habitatge públic, proposem que la Llei de garantia del dret a l’habitatge, renegociar amb els bancs la traspàs dels seus pisos. No pas pas que ens els regalin, no, sinó que els seus pisos que tenen buits buits ens els donin per gestionar-los. Des de l’Àrea d’Acció Social i conjuntament el Consell Comarcal Serveis socials per destinar-los a un lloguer social. És a dir, crear un banc d’habitatge cedit per entitats privades per poder-nos, diguem-ne, llogar a les persones amb més necessitats.
Al final, les empreses, també els bancs, també sortiran guanyant perquè tindran el seu el seu habitatge arrendat i per tant generar, generar un intensiu, és a dir, els recursos. Tenir-los buits nogenera cap recurs. A part d’això, l’incentiu que proposem és que si aquestes entitats bancàries no volen col·laborar i no volen cedir-nos els seus bens immobles, diguem ne perquè puguem seguir.
Per poder donar los a les persones que més necessitades, que és per això que tenim ocupació. Però és que l’ocupació no és un fenomen negatiu, tot i que la gent digui que és negatiu, és que l’ocupació en molts casos és de reivindicació perquè hi ha moltes famílies necessitades que no troben on viure i es veuen fatigats.
I l’última alternativa que els queda és, desgraciadament, fer aquest pas i comprar una clau o una clau a la màfia que es dedica a vendre o, en alguns casos, desocupar lo per les seves pròpies mans perquè no poden comprar aquesta clau. Que hi ha gent que es dedica a vendre que aquí no hi entrarem. Per tant, si hi ha col·laboració público privada. Que és positiva i ha de ser hi. I jo crec que si hi ha un lideratge dintre de l’Ajuntament es pot aconseguir. I nosaltres proposem liderar-ho liderar, perquè creiem que tenim les eines per fer ho i tenim les ganes i il·lusió per fer-ho. I sobretot la vocació, perquè també com a polític que a més de tenir sensibilitat social.
Per representar tothom. No val només tenir uns estudis o una família burgesa si véns d’una família burgesa o no. Els que no venim de burgesos també tenim molt a dir. I també gràcies a l’educació pública hem tingut estudis superiors i per tant, a dia d’avui podem tirar endavant. En aquest sentit. Totes. Tots els béns immobles que estan buits. Tots els pisos que estan buits dintre de l’Ajuntament. Si els bancs no ens ho volen donar, cedir per fer una gestió i llogar-los. Que al final surten guanyats, si nosaltres també com a municipi, doncs també sortim guanyant perquè al final tindrem més pisos per destinar-los a les persones més necessitades.
En el cas de que no vulguin col·laborar, doncs, com diu la llei, si tu el tens buits, sanció. Sanció i més sanció. Sanció a la sanció. Però al final, què farem amb la força coercitiva de l’administració pública? Aconseguirem que al final aquests bancs se’n donin compte que la millor solució tant per protegir els seus pisos com per tenir com per tenir, diguem ne un acte de solidaritat, és cedir aquests pisos a l’Ajuntament per poder los destinar a tothom.
A part d’això, una altra proposta que tenim és en molts municipis de Catalunya. S’està fent aquest treball amb les cooperatives d’habitatge col·laboratiu cooperatiu, que són diverses empreses col·laboratives, que hi ha més d’un soci i per tant, tot i que també tenen un guany, no actuen com una empresa o una societat anònima il·limitada.
Tenen també principis més socials, a part de guanyar a guanyar, diguem-ne calés. En aquest sentit, farem un estudi dintre del punt. Quins llocs tenim que és de propietat de l’Ajuntament? I quins llocs es poden organitzar en un futur. En aquest sentit, el que faríem nosaltres és obrir una convocatòria on qualsevol cooperativa que vulgui invertir a la Bisbal en habitatge ho pugui fer.
Nosaltres hi col·laborarem en aquest sentit i donarem incentius perquè vinguin a fer-ho a Sant Antoni de Calonge i que ja s’està fent. I en altres municipis de les comarques de Barcelona també s’estan fent A Girona, cada vegada més ajuntaments estan liderant aquests projectes que es tracta de tu tens el solar, que és de propietat i utilitat pública, és propietat de l’Ajuntament i per tant, de tots. El que nosaltres proposem és cedir aquell terreny a la cooperativa amb el canvi que ells es comprometen a construir Habitatge públic destinat a lloguer social és l’única alternativa sobre la taula realista que té qualsevol ajuntament. Si de veritat de veritat ho creu i creu que pot fer ho bé en acabar amb aquesta necessitat tan bàsica que és l’habitatge és una necessitat essencial.
La Constitució espanyola ens ho diu, que és un dret, que és un dret que s’ha d’atorgar. l’Estatut de Catalunya d’Autonomia també ens ho diu. Doncs anem a fer-lo realista. El que no podem fer és que no tenim pressupost i clar, no podem adquirir habitatge públic, però sí hi han altres actuacions que es poden fer des de l’Ajuntament que només són ganes de treballar i tenir un bon lideratge, que ens costa posar-nos en contacte amb les entitats bancàries perquè ens segueixin això que ens costa donar incentius a altres empreses privades.
A venir a invertir. Jo tinc aquest solar, tu inverteix, construeix, però aquelles cases no les pots vendre, sinó que les obres d’atorgar en un lloguer social i per tant tots surten guanyats. Tant la cooperativa com l’Ajuntament, com els bisbalencs i bisbalenques, amb el seu vot ciutadà de qualsevol municipi de Girona o de Catalunya. Falta lideratge i tenir perspectiva de futur. Tenir altura de mires. No podem ser conformistes. No, això no es pot fer. No hi ha caler. No hi ha pressupost. És clar. La Bisbal té un pressupost molt escàs, No. Això no pot ser l’excusa. Amb tot, la incompetència del polític no es pot justificar. Amb la problemàtica que no hi ha pressupost.
Això no es pot justificar d’aquesta manera. Si tu creus que no ho pots fer perquè no tens pressupost, no sé què i per tant, no pots millorar la vida i la vida del dia a dia dels nostres ciutadans i ciutadanes. Doncs no et presentis. No et presentis a les eleccions. Deixa que es presenti una altra persona amb noves idees.
Si tu no pots aportar res a la teva ciutat, per què et presentes? Però què et presentes? No ho entenc. És que em trobo amb això. Em trobo amb això. És que sempre que em reuneixo amb la regidora diu això no hi ha pressupost, no hi ha pressupost perquè et presentes.
Relacionant-ho una mica amb això i volia preguntar te ja per acabar, si no obteniu majoria absoluta a les eleccions, estaríeu disposats a pactar amb algun altre partit polític?
Nosaltres estem disposats a pactar amb qualsevol formació política, sobretot, sobretot si creu fermament que podem compartir els ideals que bàsicament són millorar la situació en la que està vivint la nostra ciutat i molts veïns i veïnes que estan patint. Ens hem de comprometre en la línia general que tots hauríem d’estar d’acord, és millorar el poble i millorar el municipi.
Si en això hi podem estar d’acord. I es fa un projecte de govern acotat amb, diguem-ne, amb accions concretes que es poden fer. No tenim problema en poder governar amb cap força política. Estem oberts a tot. Com et deia, sóc una persona molt oberta, molt d’escolta i, sobretot servicial. I això tots els que em coneixen i la meva llista també ho pensa, ho saben.
Però nosaltres en aquestes eleccions no només ens presentem. No només ens presentem per tenir dos o tres o quatre regidors. Nosaltres ens presentem per liderar l’Ajuntament. Nosaltres ens presentem perquè volem guanyar. Volem sumar per guanyar entre tots i totes i fer-ho possible. No som conformistes d’anar a treure representació només, sinó que ens presentem perquè volem guanyar.
I posarem tot, tots els mitjans que tenim a l’abast, que són les persones que s’estimen la Bisbal. A treballar perquè nosaltres, recursos econòmics com altres partits polítics, no en tenim de recursos ni tampoc depenem de la banca. Tota la campanya, tota la campanya electoral i precampanya. Només hi destinarem una xifra ridícula, que són 210 euros a la campanya.
Altres partits polítics, tot i que la llei et diu que només pots gastar això en un municipi de 11.000 habitants, que són 11 cèntims per cada habitant multiplicat són 2.210 euros aproximadament. Hi ha partits polítics que es presentaran amb molts més calés i tindran molts més recursos per anar dopats i per anar a competir electoralment.
Nosaltres no tenim això, però sí que tenim les ganes i la il·lusió de treballar per la ciutat i per millorar la vida de tots els bisbalencs i bisbalenques. I això i això seria i això seria, seria tot a la vegada. Si em permets, m’agradaria fer una reivindicació des d’aquí que demano que si us plau a l’Ajuntament, a l’equip de govern que hi ha. És que a l’hora de repartir els llocs de propaganda siguin molt indicatius amb nosaltres, perquè. Amb moltes de les vegades que ens han presentat hem sortit perjudicats. Ja és la primera vegada que em presento per liderar un projecte nou, amb molta il·lusió i amb moltes ganes de treballar per la ciutat.
I espero que les pròximes eleccions, en què s’ha de fer la repartició de les faroles i de l’espai públic per fer publicitat. I jo demano des d’aquí a l’equip de govern que sigui molt equitatiu amb totes les forces polítiques perquè tinguem tots l’espai i les mateixes oportunitats de fer publicitat.
Perquè per donar-nos a conèixer, per donar a conèixer les nostres, les nostres propostes i els nostres projectes, perquè la gent després hi pugui decidir d’una forma diguem-ne més informada i no anar a votar sense estar, diguem-ne informat de tot lo que ofereixen, diguem-ne, els diferents candidats. Això seria tots.
Doncs, esperem que tingui molta sort i encerts en aquestes eleccions municipals. I també agrair-li la visita als estudis de Ràdio Capital.
Moltes gràcies. Ha sigut tot un plaer. La veritat que no sé quanta estona hem dedicat en aquesta entrevista, que crec que és d’una hora aproximadament. Tantes coses a dir te que m’agradaria seguir, diguem-ne parlant i explicant les propostes que tenim, però sé que el temps és limitat i espero tenir una altra oportunitat abans de les eleccions de poder entrevistar nos amb vosaltres. I serà tota honor. Un honor tornar en aquesta casa per donar-vos les gràcies pel bon periodisme que esteu fent i per l’oportunitat que està oferint a tots els candidats a tenir veu. I ens agradaria que tots els mitjans de comunicació sigui un exemple com la Ràdio Capital. Així que molt agraïts. Ha sigut un plaer parlar amb vostè. Gràcies.
