Ni jo mateixa soc capaç d’entendre perque aquesta plaga que ens ha arriba dels USA entre l’estiu y Nada, el Black Friday. em provoca una repugnància tant poderosa i tan enganxifosa, el verdader motiu de la qual no arribo a descobrir per més que hi pensi. Lo normal seria que m’horroritzés el seu aspecte moral, donat que l’origen de la ja internacional festa del consum te el seu real origen en les rebaixes del preu dels esclaus que no s’havien venut després de la gran festa del Dia d’Acció de Gràcies. sigui o no sigui veritat. Però no es una repugnància moral, no al menys nomes això. Tampoc es la que em provoca de veure com exercits sortits d’una societat a la que pertanyo es tornen bojos per aprofitar unes rebaixes que fins i tot el mes innocent sap que es conten a partir de les pujades dissimulades de preus fetes unes setmanes abans. Tampoc m’horroritza tant com el propi nom i celebració de Black Fridayel fet de que sigui un moviment de masses que ni tant sols serveix ni per desenvolupar el comerç sinó només donar beneficis als grans magatzems o a les botigues dels rics que son els que es poden permetre els joc de mans que després els deixaran aquest miraculós 50%, cosa que no poden fer les petites botigues de barri una vegada més víctimes es veuen de tot lo que suposa avantatges pels rics. I menys encara pensar que els que van a comprar aprofiten per fer-se amb alguna cosa que els fa més feliços perque els que son rics no els hi fa falta ni blacks ni white Fridays i als que sortiran a gastar-se el poc que tenen i el que no tenen mai els arribarà per adquirir alguna cosa que de debò els faci feliços.
Tot això o el contrari es el que he anat pensant tot aquests dies sense trobar-hi solució, com si estes intentant descobrir el secret d’algun dels problemes que planteja Marcus du Sautoy en el seu extraordinari i deliciós La música de los números primos.
Potser ben mirat tot plegat no sigui mes que un exemple de com funcionem una bona part de les societats del mon, amb uns sers de rostre amagat que tenen poder per fer-nos fer el que volen; comencen per fer-nos comprar que sembla ser lo fàcil i acaben dient-nos i fent-nos creure el que no creiem i convencent-nos de que el valors i les idees que estem segurs de creure-hi no tenen res a veure i el seu significat profund no es mes que una contradicció comparat amb el que creiem.
O no es axis com hem sentit a aquests dies als líder de l’extrema dreta parlant de la inexistència dels assassinats masclistes?
Massa publicitat, massa consum, potser. El cor i la butxaca no hi surten massa perjudicats que tots dos cada un a la seva manera s’acaben arreglant. El pitjor es que el mes mal parat es el cervell.
Rosa Regàs
