A principis de mes coneixíem el resultats d’un informe que havia analitzat seqüencialment les respostes a un qüestionari sobre usos de la llengua fet el 2006, el 2013 i el 2021 a alumnes de quart d’ESO d’una cinquantena d’instituts, on es constatava un ús infreqüent del català entre l’alumnat i una tendència per part dels professors al canvi de llengua.
Aquesta mateixa setmana es recordava la falta de professors de català als instituts.
I aquest dimarts rebíem una altra intrusió judicial cap a la llengua i, per extensió, la cultura amb sentencia del Tribunal Suprem que imposa un 25% de classes en castellà.
La immersió lingüística ha estat una garantia d’igualtat social al país, el model d’escola catalana és un model consolidat i avalat internacionalment, que contribueix de manera exitosa a la cohesió social, la inclusió i a la igualtat d’oportunitats de tots els infants, així com a normalitzar l’ús del català, llengua pròpia de Catalunya, amb uns resultats acadèmics d’èxit de l’alumnat.
Es evident que sense recursos ni convicció i amb un enemic poderós en contra, al català li espera un futur ben negre.
Urgeix bastir i implementar una resposta de país, transversal i sense fissures. Els últims anys hem fet masses passes enrere i ara ens trobem en temps de descompte. Cal que el govern protegeixi el model educatiu, i doti de recursos els centres educatius. I que el poble ens conjurem a defensar aquest gran èxit de país i instem a les institucions a blindar el model d’escola.
