Molt bon dia i feliç temporada. Quan arribi el 2021 serà tot millor, no pateixin.
No, no m’he equivocat.
¿Que vostès es pensen que el 2020 ja ha passat, que ja l’hem acabat? No, no tinguin pressa, deixin una mica de temps a l’any nou, per tal que també es pugui acomodar. No siguin agonies i deixin fer. És com si l’any nou hagués entrat a casa nostra però encara està deixant l’abric a l’habitació dels convidats, encara no s’ha deixat veure al menjador.
Perquè s’han de posar al cap que encara estem a 2020. Què és això d’aquesta mania tan “cartesiana” de pretendre fer les coses bé, precises, exactes, matemàtiques i quan toca? De quan ens ve?
Facin la prova, si els dic a vostès que escriguin la data d’avui encara segur que els surt 2020 per inèrcia. Doncs ja està, deixem uns dies més de marge a l’any nefast i fem net d’aquí a uns dies.
El 2021 entrarà quan calgui, segurament el dia 20 d’aquest mes, després sí que serà un any rodó.
Si l’any que deixem va començar el 20 de gener, que com recordaran va ser la data en que es va originar el temporal Glòria, acabarà prop d’un altre fenomen meteorològic, el Filomena i una tempesta política, que és Trump deixant la presidència.
Al text i compassos d’aquesta cançó trista de 2020, d’aquest blues repetitiu i tristot, se li han d’afegir tot això d’aquests dies: nevades i desgràcies, assalts al Capitoli dels Estats Units, la mort de Boni de Barricada, glaçades amb pujada de factura de la llum i el gas i les últimes restriccions i desgràcies provocades per la covid. Fins al 20 de gener, que coincidirà amb la data assenyalada de Sant Sebastià, fem com si encara fóssim a l’any vell.
I que tot el bo, la nova primavera, el nou somriure, les vacunes efectives i les coses bones, comencin un cop el dia 20 hagi passat, quan l’amic Donald ja sigui història, i comencem, després sí, amb bon peu. Per una vegada a la vida, donem temps al temps.
Temps de lectura: 2 minuts
