Ara que ja ha passat Nadal, encarem les acaballes de l’any amb un regust una mica amarg, per totes les esperances que havíem posat en un 2021 que al final ha estat prou difícil i feixuc d’empassar. Incorregibles, fem propòsits pel 2022 tot i saber que si en alguna cosa és especialista la vida és en desballestar projectes i plans. El cap d’any serveix per repensar-nos amb intencions positives, determinats a ser millors. Jo, vist lo vist, a l’any que se’n va li’n dono les gràcies perquè encara som vius, que em sembla una proesa prou reeixida tenint en compte els temps que corren. I a l’any que ve li demano que siguem tots plegats més crítics, per treure’ns de sobre xarlatans, polítics mediocres i hipòcrites de tres al quarto. I menys titafredes, per entomar amb valentia els sotracs als valors que ens defineixen i batallar-los; que sapiguem defensar la terra i la llengua, però també al veí que s’ha quedat injustament sense feina. Que siguem més misericordiosos i amables, per perdonar als altres però també a nosaltres mateixos. I que estimem més i més bé, millor, perquè sobrar, sobren moltes coses, però l’amor que no falti, que mou el mon i fa que valgui la pena. Feliç any nou tinguem, manyacs, i que els déus ens siguin propicis!
