Ja tornem a ser 8- M. És el dia que quasi tothom és feminista. Des de la gran part de dones que surten al carrer per reivindicar allò que manca per una igualtat efectiva a aquells homes que avui en parlen per fer costat a les companyes o tots els mitjans de comunicació d’arreu del món que escriuen continguts editorials per donar suport a la jornada reivindicativa de les dones.
Sempre diem que aquests bons desitjos expressats avui no es poden quedar a un únic dia a l’any i que la reivindicació del 8 de Març hauria de ser els 365 dies i de manera permanent. Però, malauradament, encara som molt lluny de la paritat i el desequilibri continua sent gran. Les discriminacions i la violència estructural de la nostra normalitat impacten tots els àmbits de vida de les dones, i així ho demostren les dades recollides en el darrer informe “Les dones a Catalunya 2022” que ha presentat aquesta setmana l’Institut Català de la Dona de la Generalitat.
Amb mirada històrica pel pas del temps , clar que cal admetre que l’avenç hi és. No és el mateix el que vivien les nostres àvies empordaneses que nosaltres, però la millora continua sent a passes lentes. Per exemple, la discriminació de gènere, la manca d’equitat, la bretxa salarial, la bretxa disponibilitat en la llar, el sostre de vidre i el terra enganxós o la violència de gènere …en són una evidència encara avui dia .Les decisions a nivell de polítiques públiques de gènere van ben encaminades, noves lleis com la de paritat, decretada ahir pel govern de l’ Estat, o la possibilitat del dret d’interrupció de l’embaràs per qualsevol dona -durant les primeres 14 setmanes- als hospital d’arreu de Catalunya, l’accés gratuït a anticonceptius de llarga durada, la gratuïtat de l’infantil 2 i el servei de cangur públic ,la feminització dels cossos de seguretat amb la reserva del 40 %, el pla d’acció per combatre la pressió estètica … enunciats pel govern de la Generalitat són exemples de passes en el bon camí. Però no tot són flors i violes, ni els avenços van sempre en línia recta i vertical. La nova masculinitat del SXXI fa que molts homes s’han sentit qüestionats perquè no entenen el nou rol que han de tenir- ja no ens cal el gran protector, ni el dominador, ni els grans seductors en les relacions de parella i per això, no acaben de trobar el seu lloc adient en una societat que cal més equitativa i lliure.
Per tot això i molt més, avui dia 8 de març dia internacional de les dones treballadores, ens cal continuar denunciant , reivindicant i participant en tots els actes que s’organitzen amb aquesta finalitat.
Participem, doncs, arreu, el major nombre de dones i deixem que els homes ens donin suport i ens acompanyin en la lluita.
Bona diada de les dones treballadores, avui i sempre.
