La vila de Calonge va anunciar la setmana passada la seva intenció de convertir-se en la primera Book Town catalana. La Viquipèdia ens explica que una Book Town, o vila del llibre, acostuma a ser una ciutat petita o indret rural on es concentren nombroses empreses relacionades amb el comerç del llibre. Per fer-ho possible, Calonge ofereix 10 mil euros a set persones que vulguin obrir una llibreria al nucli antic del municipi, locals per ocupar-les, fins a sis mil euros per a la contractació de personal i d’altres ajuts directes o indirectes per potenciar la iniciativa.
Sembla ser que la generositat de la oferta ha fet que diverses llibreries ja s’hagin interessat en el projecte, fet que és motiu de celebració. Que un municipi bicèfal com el de Calonge-Sant Antoni, amb una llarga tradició d’aposta pel turisme de sol i platja, cregui que els llibres són el millor reclam per promocionar la vila d’interior, és una gran notícia, de forma i de fons. No hi ha dubte que amb una aposta decidida per part de les institucions es pot garantir la posada en funcionament d’una iniciativa de tant de pes. Tan de bo. Amb tot, l’anunci m’ha generat uns quants dubtes que necessito ventilar.
Book town m’ha fet pensar en Slow City i en les viles de Begur i Pals. Un projecte engrescador al que s’hi van voler sumar uns equips de govern voluntariosos, però que no va acabar de quallar. Tranquil·litat i vida contemplativa al cor de la massificada Costa Brava no fa de bon casar. I temo que la Book Town Calonge passi per un procés similar. Les persones que vivim a la comarca i ens agrada això dels llibres sabem de la dificultat que comporta mantenir una llibreria amb bona salut als nostres pobles i petites ciutats, sempre justos de lectors-compradors. I doncs, set? Que una cosa és obrir-la i l’altre mantenir-la al llarg dels anys, i penso en llargs hiverns de carrers buits i tristos. Però no vull pas ser jo qui posi aigua al vi fort de Calonge. Que la iniciativa tiri endavant, que la vila s’empleni de llibres, que set famílies de llibreters s’hi guanyin bé la vida. Que els somnis guanyin de tant en tant.
