Pocs cops ens fixem en totes les espècies que conformen el fons marí: des d’espècies de peixos, a tintoreres, passant per les meduses. Tot i això, la biodiversitat marina ens presenta espècies ben diverses d’algues. Una espècie que era ben comuna al Mediterrani i que va quedar greument afectada per la contaminació és l’alga marró del gènere Cystoseira, la ‘Gongolaria barbata’. Per intentar recuperar aquesta alga el grup Marine Forest del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) s’ha unit amb Estrella Damm per reintroduir aquesta espècie que es va extingir fa més de quatre dècades al Cap de Creus.
Els boscos marins de macroalgues fucals són considerats un dels principals formadors d’hàbitats per la seva capacitat de proporcionar estructura, aliment i refugi a diverses espècies marines, representant així un dels ecosistemes més rics en biodiversitat del Mediterrani. Per promoure la recuperació d’aquest bioma, MarineForest, el grup del CEAB-CSIC, i Estrella Damm treballen plegats per revertir la desforestació d’aquestes poblacions d’algues, que també actuen com a zona de cria i produeixen béns i serveis molt valuosos per als ecosistemes globals.
Recuperar la biodiversitat
La biòloga marina i científica de MarineForest, Emma Cebrian, explica que aquesta reforestació no es fa a l’atzar, “tenim constància que en aquesta zona del Cap de Creus hi havia hagut espècies d’algues Cystoseira”. Concretament, tenien presència a la zona durant els anys 80. Tot i això, a causa de la contaminació de l’aigua, l’acció humana, la sobrepesca i el canvi climàtic, aquestes poblacions van anar desapareixent de la zona.
Un cop extingides aquestes poblacions d’algues, Emma Cebrian reconeix que és complicat que es recuperin per si soles, tot i la millora de les condicions ambientals a la zona. Això es deu al fet que la seva dispersió és molt baixa i a la zona de la costa Mediterrània catalana no queden gaires poblacions d’aquesta espècie d’alga.
El procés de restauració del bosc marí de Port Lligat es realitza mitjançant la tècnica de restauració d’algues formadores de boscos marins, un procediment basat en la millora de reclutament a través del qual s’espera obtenir a llarg termini noves poblacions viables i autosuficients a la zona localitzada. Gràcies a la recol·lecció de branques fèrtils de poblacions donants, s’obtenen nous reclutes (mitjançant tècniques in-situ i ex-situ) que, de trobar-se en condicions òptimes a la zona a restaurar, en un parell d’anys seran fèrtils i podran contribuir a generar un bosc autosostenible, tal com explica Emma Cebrian.
El projecte també vol avaluar quines implicacions tindrà aquesta acció de restauració en la biodiversitat, productivitat i altres serveis ecosistèmics de la zona. Actualment, tal com relata Emma Cebrian, la recuperació de l’alga Cystoseira s’ha de mesurar en metres quadrats i no en hectàrees, “ja que són boscos d’extensió mínima”. Tot i això, “és molt significatiu” anar sumant superfície i recuperar aquests boscos marins en zones on fa anys hi havien tingut presència. Les primeres proves del projecte, que es troba encara en fase inicial, han resultat satisfactòries i s’espera que continuï evolucionant de manera positiva.
Estendre el projecte a altres zones
De moment, aquest projecte s’està desenvolupant a la zona de Port Lligat, al Cap de Creus. Tot i això, Emma Cebrian reconeix que la recuperació d’aquest tipus d’alga es pot aplicar a altres zones del litoral català, entre les quals destaca el Baix Empordà. La científica del CEAB-CSIC apunta, però, que cal estudiar si la zona on es vol fer la recuperació està lliure de contaminació, de la sobreexplotació pesquera i de l’actuació humana, entre altres factors.
Emma Cebrian afirma que al Baix Empordà hi ha zones, que tot i l’activitat humana que hi ha a l’estiu, que es troben en un estat de conservació “fantàstica” i hi ha espècies d’algues que poden ajudar a la recuperació en altres zones del Mediterrani. I tot i que la recuperació d’aquesta alga només s’ha fet, quan es parla de litoral català, al Cap de Creus, l’equip del CEAB-CSIC ho voldria desenvolupar en altres àrees del Mediterrani.
Gran part de la feina del grup del CEAB-CSIC és la recuperació d’espècies que havien habitat diverses zones del litoral Mediterrani, però, també, dediquen gran part dels esforços a la preservació de les espècies i a l’estudi dels factors que fan que desapareguin, tal com apunta Emma Cebrian.
Sostenibilitat i empresa
Aquesta activitat de recuperació va arribar a les mans d’Estrella Damm i van decidir col·laborar-hi. A part d’aquest treball conjunt, el director del Parc Natural de Cap de Creus, Ponç Feliu, apunta que per al parc sempre és “una bona notícia” treballar en projectes d’aquest tipus, ja que els ecosistemes marins són els grans castigats del canvi climàtic.
Ponç Feliu coincideix amb Emma Cebrian, perquè si el projecte funciona a la zona de Port Lligat, el més probable es que acabin estenent-lo a altres zones del parc de Cap de Creus. A més, en un futur Ponç Feliu no descarta impulsar accions educatives orientades als infants per donar a conèixer aquesta espècie d’alga, tot i això, encara és aviat.
La responsable d’RSC d’Estrella Damm, Alba Linares, relata que des de la companyia feia temps que cercaven un projecte de restauració del medi marí. Va ser llavors quan van descobrir el projecte impulsat per MarineForest del CEAB-CSIC. “Va ser complicat en un principi coordinar tots els mitjans”, reconeix Alba Linares, “però es pot dir que ho hem aconseguit”.
Alba Linares explica que estan molt en contacte “amb els partners locals” i tenen “diverses aliances” i, per això, no es tanquen a propostes que ajudin a promoure i recuperar la biodiversitat.
