Com que Ryanair s’ha tornat boig i ofereix vols per quatre quartos, he aprofitat per tornar a la meva estimada Dublin. La capital d’Irlanda és una de les meves ciutats preferides. Ara us parlo des d’aquí, precisament.
Dublin és una ciutat que jo vaig freqüentar molt durant uns quants anys de jove i em fascinava. Ara feia nou anys que no la visitava, i em sento desentrenat, perdut.
Avui, a 2017, em costa més orientar-me a Dublin perquè com sempre, vaig a dormir a tuguris per quatre rals, lluny de tot, i quan es fa fosc he de fer cames i quilòmetres per trobar el jaç. Sempre seré viatger low cost, gasto poc als llocs on vaig, però en canvi rebo molt a canvi. Espero tornar-ho amb bones fotos i bones cròniques de viatge.
A Dublin hi tinc unes quantes coses que visito sí o sí, cada cop que vinc. L’estàtua de Joyce, la de Molly Malone, la d’Oscar Wilde. Vaig a alguna llibreria, per tocar i olorar llibres de Samuel Beckett. I sempre faig parada i fonda al pub del Pont del mig penic. Obligatori pujar al primer pis i sentir la música i veure com corren els whiskys i les cerveses. Aquest any no hi he pogut sentir la música tradicional dels divendres però sí un bon concert de blues.
I aquest any, a Dublin, tampoc no he visitat un dels indrets que alguna vegada abans havia recorregut, la presó de Kil-main-ham Gaol. Forma part d’algunes rutes turístiques, és una presó que surt en alguna pel.lícula com “En el nombre del padre” i la veritat és que visitar-la és tota una experiència. Experiència anguniosa, negativa, nefasta. Almenys per mi. Sempre he sortit d’allà com enrampat, enrabiat amb el món. No puc suportar la idea claustrofòbica que simbolitza una presó. I en aquests moments, vista l’actualitat a Catalunya, no tinc el cos per visitar presons. Ara no, ara no toca.
El que sí que toca és pensar en l’any nou i mirar amb optimisme els dies que vénen. Us demano que anem més enllà i brindem pels bons moments que vindran. Us deixo triar si brindeu amb Guinness, amb cava català o amb fanta de llimona. Però brindeu. Us desitjo un bon any i un bon craic, que en irlandès, vol dir moltes coses i alguna d’elles “sortir de festa”. Brindem, brindem i brindem.
