Brooklyn és una pel·lícula que ens parla sobre l’onada d’immigració irlandesa a la ciutat de Nova York a mitjans de segle XX, però ho fa des d’una perspectiva molt focalitzada en la protagonista, la jove Eilis. El resultat és una producció menys dramàtica del que és habitual en aquet gènere, ja que en el fons és una pel·lícula d’amor Dirigeix John Crowley, director de cinema i teatre nascut a Belfast.
El nucli de la pel·lícula és el personatge d’Eilis Lacey, interpretada per Saoirse Ronan, qui ens ofereix una actuació aparentment senzilla, però que l’actriu li dóna múltiples matisos. Eilis és una jove irlandesa, filla d’una família humil, que no troba feina al seu país natal. Quan li ofereixen un treball a Nova York, l’accepta i empren un viatge, en principi, sense tornada.
Completen el repartiment Emory Cohen, Domhnall Gleeson, Julie Walters i el sempre agradable de veure, Jim Broadbent.
Brooklyn ens narra com una immigrant irlandesa va prenent decisions a la vida que la separen, sense adonar-se, de la seva terra natal, i que finalment la portaran a sentir-se una estranya al seu país d’origen. L’adaptació d’Eilis no és senzilla ja que l’enyorança cap a la seva família no la deixa avançar fins que coneix un jove lampista d’origen italià del qual s’enamora. Quan ja semblava adaptada a Brooklyn, haurà de tornar sobtadament a la seva enyorada Irlanda.
Malgrat el tema principal pugui semblar l’enyorança a la pàtria i el descobriment de sí mateixa quan ha de tornar-hi, emergeix la història d’amor, que per lo ben explicada que està, passa a convertir-se en el tema principal. Sense ser aquesta una pel·lícula romàntica, és dels romanç més ben narrats ens els darrers anys en cinema. Tots som capaços d’entendre i comprendre als protagonistes. Aquí no farà falta preguntar-se el perquè els protagonistes s’acaben enamorant.
Brooklyn és una pel·lícula senzilla, que sense massa escarafalls i sense fer soroll, ho fa tot bé. Saoirse Ronan, que ens té acostumats a papers més durs, sorprèn amb una interpretació tendre i verídica, que no deixa de commoure’ns en cap moment.Nota: 4/5
[embedded content]
Font: Ningú no és perfecte
{$excerpt:n}
