Cató el Vell és conegut per la cèlebre frase en llatí “Cartago delenda est” (Cartago ha de ser destruïda). Però molt abans de pronunciar-la al Senat romà durant la Tercera Guerra Púnica (149-146 aC), el cònsol havia capitanejat un altre combat en terres de l’Empordà: la batalla d’Empúries. Una lluita que va acabar amb la rebel·lió dels ibers i va sufocar la revolta contra Roma.
L’alçament dels indígenes va començar el 197 aC. Una coalició de pobles ibers va rebel·lar-se contra la creació de la Citerior -la província romana- i van arribar a deixar la ciutat grega d’Empúries literalment assetjada.
Al 195 aC, el cònsol Marc Porci Cató va rebre l’encàrrec d’acabar amb la revolta. Va desembarcar a la zona amb un fort contingent, d’entre 20.000 i 30.000 homes, i va muntar un campament a escassa distància de la ciutat grega. Allà va estar-s’hi entre un i tres mesos, durant els quals va aconseguir saber on s’assentava l’exèrcit iber.
Després de fer marxar les legions romanes durant tota una nit, Cató va sorprendre les forces enemigues quan despuntava el dia. La batalla va durar hores i la desfeta dels ibers va ser total. “El combat no tan sols va suposar la fi de la revolta; també la submissió de tot el territori i el principi de la romanització a casa nostra”, explica l’arqueòleg del MAC Jordi Principal.
Ell és qui lidera un equip de recerca que s’ha proposat localitzar, i posar en valor, els escenaris de la batalla d’Empúries. Un grup de treball on, a més d’arqueòlegs del museu, també en formen part investigadors de la Universitat de Girona (UdG) i l’empresa SOT Prospecció Arqueològica.
El lloc, una incògnita
La batalla d’Empúries apareix en textos grecollatins. Això sí, són pocs i desiguals. Alguns descriuen amb detall tota la seqüència del combat -com un de Titus Livi- mentre que d’altres tan sols l’esmenten. De fet, el mateix Cató va fer servir la victòria militar com a propaganda i la va narrar en una obra. Avui dia aquest text s’ha perdut, tot i que altres autors clàssics en fan referència al seus escrits.
De totes maneres, però, el lloc de la batalla és una incògnita. “En cap cas els textos especifiquen la situació precisa de l’indret on es va lliurar el combat”, explica Jordi Principal. “Ni tampoc donen cap referència geogràfica indirecta que permeti identificar-lo, més enllà d’emmarcar-la a les proximitats d’Empúries”, hi afegeix l’arqueòleg del MAC.
Campament romà, campament iber
A l’hora de localitzar els escenaris de la batalla d’Empúries, els investigadors se centren a trobar tres espais. El primer és el campament romà, que Cató va establir a “uns 3.000 passos d’Empúries”, segons concreten els textos clàssics (aproximadament, a uns 4 quilòmetres del jaciment). El segon és el campament iber. I el tercer, el camp de batalla.
De totes maneres, explica Principal, aquests dos últims es fusionen en un i s’han d’entendre com un conjunt. “Les fonts grecollatines descriuen clarament que el combat es va lliurar davant del campament iber, a la seva palissada i en un darrer moment, també al seu interior”, concreta.
Dos mil·lennis després, Per intentar localitzar aquests indrets, els arqueòlegs han treballat tant sobre plànol com trepitjant terreny. D’entrada, han casat allò que expliquen els textos clàssics amb la cartografia històrica i els estudis sobre paleopaisatge. Perquè al segle II aC, en aquest indret de l’Empordà, el Ter hi formava un gran estuari i part de la zona que envoltava Empúries eren aiguamolls. Cosa que impossibilitava, doncs, que s’hi establís un campament militar.
L’equip de recerca també ha combinat la feina de treball amb algunes prospeccions. S’han fet de manera selectiva a Ventalló, Viladamat, Albons, Bellcaire, l’Escala i Torroella de Montgrí. Són llocs que els arqueòlegs vinculen, d’una manera o altra, amb la batalla d’Empúries. No només perquè s’hi haurien assentat els campaments. En alguns casos, també perquè ibers o romans hi haurien muntat punts de guaita; en d’altres, perquè haurien estat llocs de pas de l’ingent exèrcit romà durant la marxa nocturna cap a la batalla.
Dues hipòtesis
A partir d’aquí, els arqueòlegs han formulat dues hipòtesis. La primera, que Cató hauria establert el campament romà a la zona de Riells (l’Escala). “L’antiga platja servia de port natural, era fàcilment accessible des d’Empúries i per distància, ens encaixa”, concreta Jordi Principal.
“Sí que és veritat, però, que explorar aquest indret es fa especialment difícil, perquè està molt construït”, precisa l’arqueòleg del MAC. De totes maneres, en aquelles parcel·les sense urbanitzar on ha estat possible, els investigadors sí que hi han fet prospeccions i sondejos. S’han trobat trossos de ceràmica del segle II aC i, en alguns punts, el georadar ha marcat l’existència d’estructures enterrades, que podrien ser fossats. De totes maneres, per confirmar-ho, caldrà estudiar-ho més a fons (i excavar).
La segona hipòtesi és que el campament iber, i per tant també l’indret de la batalla d’Empúries, se situaria a l’oest de les serres de la Creu, de Ventalló i de la muntanya de Sant Grau. Jordi Principal explica que, de fet, “a les zones més elevades” d’aquests indrets s’han trobat “evidències” d’enclavaments ibers (ceràmica i metalls).
Això correspondria, creuen, a llocs d’aguait propers al campament; és a dir, punts des d’on els indígenes controlaven la plana per alertar de possibles moviments de les tropes romanes. L’objectiu dels arqueòlegs és, de cara a properes campanyes, explorar “de manera intensiva” el lloc on creuen que els ibers van establir el campament. I per tant, de retruc, localitzar l’indret on Cató va lliurar la batalla d’Empúries.
Arqueologia del conflicte
El projecte del MAC s’emmarca dins la coneguda com a arqueologia del conflicte. En el cas de batalles com la d’Empúries, Jordi Principal explica que allò que s’acostuma a trobar són restes d’armes llancívoles o del què es coneix com a militaria; és a dir, tot allò que fa referència a l’equipament dels soldats (des de sivelles o claus de sandàlies fins als trossos de plats amb què menjaven).
L’arqueòleg del MAC subratlla que, tot i que en aquest cas “no parlem de restes monumentals”, els espais de batalla tenen “una importància patrimonial de primer ordre”. Perquè no només expliquen la història, sinó que també ajuden a entendre-la.
I de fet, a Europa hi ha exemples paradigmàtics d’aquesta arqueologia del conflicte. Ho demostren els escenaris de les batalles de Waterloo (que va enfrontar les tropes de Napoleó amb les de Wellington el 1815), de Baecula (que va tenir lloc el 208 aC durant la Segona Guerra Púnica) o de Culloden (lliurada el 1746 a les Highlands). Ara, a aquest llistat, l’objectiu de l’equip d’arqueòlegs és afegir-hi la localització de la d’Empúries.
