El passat dissabte dia 15 va baixar la persiana l’hotel Llevant de Llafranc, després de prop de 90 anys d’activitat; posant fi a una història que va començar a l’altra banda de la platja, a tocar de l’actual port, l’any 1933 de la ma de la Maria Gratacós coneguda com “la Blanca”, amb el nom de Fonda LLevantí.
La Blanca, que era la dona del senyor Blanch, dos anys després va traslladar l’activitat a la ubicació actual, amb el nom de Fonda Llevant. Un nom que la dictadura va obligar a castellanitzar, la qual cosa va fer que el palafrugellencs no en diguessin la Fonda Levante, sinó fins al darrer dia ca la Blanca.
Els anys cinquanta i seixanta aquella petita fonda va créixer i es convertir en hotel de la ma de la Maria Gratacós i del seu nebot en Jaume Farrarons i la seva dona la Montserrat Turró, adquirint molt prestigi entre estiuejants, turistes i gent de la vila. Una generació més tard s’incorporaren els fills del matrimoni, en Quim , en Pep i la Carme i en la darrera dècada els nets d’en Jaume i la Montserrat.
Quatre generacions empenyent un negoci familiar, caracteritzat pel bon tracte, la bona cuina de receptari tradicional i productes de proximitat i el compromís amb la cultura del país.
A la mateixa platja de LLafranc hi ha casos semblants com el Negre de l’hotel Terramar, els Casellas del Casamar o els Bisbe del LLafranc que encadenen 3 o 4 generacions al front dels respectius hotels.
Un model aquest de l’hoteleria familiar, que ha portat a aquesta platja, a l’èxit absolut; però que rep ara un toc d’alerta amb la venda de Ca la Blanca.
L’hotel tornarà obrir amb una nova propietat i un nou estil, que pot ser excel·lent, però que ens allunya sens dubte del estil i la singularitat de l’hoteleria que ha portat a aquest rodal a l’èxit i el prestigi.
Caldran mans i mànigues per salvar aquest model, i evitar que la proposta hostalera de Llafranc i de l’Empordà en general, acabi essent la mateixa de qualsevol indret turístic d’arreu del mon.
