Internet s’equivoca. Després de presumptes múltiples violacions d’infantesa i de comentaris sexistes arran d’una fotografia del rodatge, per fi tenim al davant el reboot de Caçafantasmes i és hora de jutjar el que realment compta, la pel·lícula. Desgraciadament, en aquests moments, sembla ser que és l’últim que es valora. És l’única explicació pel fet que la pel·lícula no tingui la quantitat d’espectadors que es mereix. Per més bones crítiques que obtingui a Rotten tomatoes, un any de campanya negativa per internet ha tingut el seu fruit, una pel·li que val molt la pena i que és el reboot que tots els fans de la saga havíem somiat, el qual millora la segona part protagonitzada per Bill Murray i companyia, passarà força desapercebut pel seu pas per la cartellera, i a sobre Sony sembla haver renunciat, de moment, a fer-ne una segona part. Mentrestant, pel·lícules que han estat venerades per fotografies i tràilers, en teoria meravellosos, però que un cop vistes són una porqueria, tenen el seu premi en taquilla. Internet s’equivoca, una vegada més. Són els temps en què vivim que ens condemnaran a una seqüela d’Escuadrón suicida mentre que per Caçafantasmes qui sap si passaran 27 anys més per veure’n una nova entrega.
Darrera la càmera trobem a Paul Feig, que signa la seva millor pel·lícula després de La boda de mi mejor amiga. Personalment no confiava amb Feig perquè els seus darrers treballs Cuerpos especiales i Espías em varem semblar unes males pel·lícules sense cap gràcia, però en aquesta ocasió em rendeixo novament als seus peus perquè el repte era molt difícil. Caçafantasmes és una de les pel·lícules més venerades per la generació que va viure la infantesa durant els anys 80 i molts varem descobrir el cinema amb pel·lícules com aquesta. Caçafantasmes va marcar tota una generació i és una cinta molt representativa del cinema d’aquella època. Feig ha estat valent, primer per donar un gir i fer que els caçafantasmes siguin les caçafantasmes i, segon, per assumir el risc de fer-la quan ningú s’havia atrevit. Feig l’ha culminat amb èxit, fins el punt de ser la millor comèdia d’aquest any i sense cap mena de dubte la millor pel·lícula, qualitativament parlant que veurem aquest estiu, almenys fins el proper divendres que s’estrena Star Trek Más allá.
Les quatre caçafantasmes són interpretades per Melissa McCarthy, l’actriu fetitxe de Feig, sobradament coneguda per tothom a aquestes alçades, Kristen Wigg, la protagonista de La boda de mi mejor amiga, i els dos descobriments de la pel·lícula, Leslie Jones i Kate McKinnon, sortides també del Saturday Night Live. Les noves protagonistes són dues físiques, una enginyera i una taquillera del metro que es coneix tots els racons de Nova York. Juntes lluitaran contra els fantasmes que causen pànic i terror per tota la ciutat. Chris Hemsworth interpreta a Kevin, el secretari guapo de les caçafantasmes, la cara bonica i estúpida de la pel·lícula que assumeix un noi.
Els atacs viscerals que ha patit aquesta pel·lícula abans d’estrenar-se no deixen de ser sorprenents si tenim en compte que darrera de la pel·lícula trobem a les mateixes persones que van fer l’original. Els protagonistes originals Bill Murray, Dan Aykroyd, Sigourney Weaver, Annie Potts i Ernie Hudson tenen cameos, fins i tot Harlold Ramis, mort al 2014 apareix com una estàtua de bronze de la Universitat de Columbia a més d’una dedicatòria final a la memòria del protagonista i guionista de les dues primeres pel·lícules. A més, Ivan Reitman, el director de l’original és el productor d’aquesta i Dan Aykroyd també és productor executiu.
Aquest reboot se sent com un més de la saga, olora igual, per la seva ambientació, per la història, pel tema de Ray Parker, Jr. present en múltiples ocasions, i ho és de manera més afortunada que la seqüela del 1989. A més hi ha molts moments que són aclocades d’ull subtils a la pel·lícula original. Segurament us en passaran alguns, però els podreu trobar fàcilment per internet. La manera com renova l’estètica original i en manté l’essència és bàsic perquè la pel·lícula funcioni, a més les quatre intèrprets tenen molta gràcia. Els seus diàlegs són molt bons, els personatges estan ben definits i totes elles hi posen el millor de sí mateixes. Per altra banda, Hemsworth no té problemes en assumir el seu rol que li suposa riure’s d’ell mateix i la seva imatge, retornant a la comèdia després de Vacaciones. La trama és senzilla, no es complica la vida, però l’experiència i la diversió són plenament satisfactòries. A més, és un tribut a l’original que ja hagués volgut tenir aquell despertar de la galàxia llunyana.
Caçafantasmes serà una de les poques pel·lícules que ens deixaran satisfets d’aquest estiu, quan la tònica general ha esta la contrària. Malauradament no haurà tingut l’èxit que es mereix per una injusta campanya nascuda a internet. A veure si d’una vegada per totes assumim que internet no hi entén una merda i que per fer-nos una opinió cal veure les coses abans i no deixar d’anar al cinema perquè ens hem quedat amb opinió que és tendència per internet que, a més, va sorgir quan ningú l’havia vist. Caçafantasmes és una molt bona comèdia que en podran gaudir tant les noves audiències com aquells que pensem que la pel·lícula del 1984 sempre tindrà un racó al nostre cor.
Darrera la càmera trobem a Paul Feig, que signa la seva millor pel·lícula després de La boda de mi mejor amiga. Personalment no confiava amb Feig perquè els seus darrers treballs Cuerpos especiales i Espías em varem semblar unes males pel·lícules sense cap gràcia, però en aquesta ocasió em rendeixo novament als seus peus perquè el repte era molt difícil. Caçafantasmes és una de les pel·lícules més venerades per la generació que va viure la infantesa durant els anys 80 i molts varem descobrir el cinema amb pel·lícules com aquesta. Caçafantasmes va marcar tota una generació i és una cinta molt representativa del cinema d’aquella època. Feig ha estat valent, primer per donar un gir i fer que els caçafantasmes siguin les caçafantasmes i, segon, per assumir el risc de fer-la quan ningú s’havia atrevit. Feig l’ha culminat amb èxit, fins el punt de ser la millor comèdia d’aquest any i sense cap mena de dubte la millor pel·lícula, qualitativament parlant que veurem aquest estiu, almenys fins el proper divendres que s’estrena Star Trek Más allá.
Les quatre caçafantasmes són interpretades per Melissa McCarthy, l’actriu fetitxe de Feig, sobradament coneguda per tothom a aquestes alçades, Kristen Wigg, la protagonista de La boda de mi mejor amiga, i els dos descobriments de la pel·lícula, Leslie Jones i Kate McKinnon, sortides també del Saturday Night Live. Les noves protagonistes són dues físiques, una enginyera i una taquillera del metro que es coneix tots els racons de Nova York. Juntes lluitaran contra els fantasmes que causen pànic i terror per tota la ciutat. Chris Hemsworth interpreta a Kevin, el secretari guapo de les caçafantasmes, la cara bonica i estúpida de la pel·lícula que assumeix un noi.
Els atacs viscerals que ha patit aquesta pel·lícula abans d’estrenar-se no deixen de ser sorprenents si tenim en compte que darrera de la pel·lícula trobem a les mateixes persones que van fer l’original. Els protagonistes originals Bill Murray, Dan Aykroyd, Sigourney Weaver, Annie Potts i Ernie Hudson tenen cameos, fins i tot Harlold Ramis, mort al 2014 apareix com una estàtua de bronze de la Universitat de Columbia a més d’una dedicatòria final a la memòria del protagonista i guionista de les dues primeres pel·lícules. A més, Ivan Reitman, el director de l’original és el productor d’aquesta i Dan Aykroyd també és productor executiu.
Aquest reboot se sent com un més de la saga, olora igual, per la seva ambientació, per la història, pel tema de Ray Parker, Jr. present en múltiples ocasions, i ho és de manera més afortunada que la seqüela del 1989. A més hi ha molts moments que són aclocades d’ull subtils a la pel·lícula original. Segurament us en passaran alguns, però els podreu trobar fàcilment per internet. La manera com renova l’estètica original i en manté l’essència és bàsic perquè la pel·lícula funcioni, a més les quatre intèrprets tenen molta gràcia. Els seus diàlegs són molt bons, els personatges estan ben definits i totes elles hi posen el millor de sí mateixes. Per altra banda, Hemsworth no té problemes en assumir el seu rol que li suposa riure’s d’ell mateix i la seva imatge, retornant a la comèdia després de Vacaciones. La trama és senzilla, no es complica la vida, però l’experiència i la diversió són plenament satisfactòries. A més, és un tribut a l’original que ja hagués volgut tenir aquell despertar de la galàxia llunyana.
Caçafantasmes serà una de les poques pel·lícules que ens deixaran satisfets d’aquest estiu, quan la tònica general ha esta la contrària. Malauradament no haurà tingut l’èxit que es mereix per una injusta campanya nascuda a internet. A veure si d’una vegada per totes assumim que internet no hi entén una merda i que per fer-nos una opinió cal veure les coses abans i no deixar d’anar al cinema perquè ens hem quedat amb opinió que és tendència per internet que, a més, va sorgir quan ningú l’havia vist. Caçafantasmes és una molt bona comèdia que en podran gaudir tant les noves audiències com aquells que pensem que la pel·lícula del 1984 sempre tindrà un racó al nostre cor.
- Publicitat -
