Per poc que segueixis les xarxes, hauràs notat que a tot arreu trobes els mateixos “experts” donant els mateixos consells. I és ben curiós que quan el consell més estès és el de la diferenciació, a la pràctica, no parem de trobar còpies de tot, a tot arreu.
Ens passa amb l’oferta gastronòmica. Acabaràs menjant la mateixa amanida amb mango o ceviche a la Costa Brava o a Barcelona. La cuina tradicional, que durant segles ha estat un reflex de la història i les tradicions locals, perd terreny davant de les ofertes més universals i fàcilment reconeixibles pel turista global. I paradoxes de la vida, ens trobem que a la Costa Brava és més fàcil trobar una hamburguesa de wagyu que un suquet de peix.
Ens passa amb la moda. Acabaràs comprant la mateixa samarreta marinera a les Balears o la Costa Blanca.
Ens passa amb l’oci. Els mateixos festivals de música, els mateixos mercats d’estiu, cinemes que projecten majoritàriament produccions americanes, parcs temàtics i centres comercials que s’assemblen cada vegada més, independentment d’on et trobis.
Són coses de la globalització. Que amb la seva capacitat d’interconnectar economies i cultures a nivell mundial, està impulsant una tendència creixent cap a l’homogeneïtzació cultural.
Direu que de modes n’hi ha hagut tota la vida. Però ara les modes tenen la capacitat d’acaparar-ho tot. I potser caldria fomentar polítiques de suport als negocis locals, promoure la gastronomia tradicional i crear espais de lleure que respectin les particularitats culturals per tal de contrarestar l’homogeneïtzació i mantenir la riquesa cultural local. Potser d’aquesta manera recuperaríem l’autenticitat que hem perdut de tant buscar diferenciar-nos.
