Estàvem tancades i pensàvem que canviaríem el món. Estàvem tancades i totes volíem ser millors persones. Sortíem de la COVID i una onada de solidaritat semblava que havia d’imperar per tot arreu.
L’ordre de les preferències havia de canviar. Tothom havia de tenir com a principi motor la solidaritat i l’empatia. Però, com sempre, el capitalisme ens va fer recordar en quin moment vivim, on estem, i quines han de ser les prioritats que hem de tenir.
Una crisi econòmica i una crisi energètica han tensat la corda, i el capitalisme ha tornat a individualitzar la vida, tot i que després de la covid semblava que havíem entès que havíem de col·lectivitzar-la.
I a més, en tot això, si suma una barreja explosiva, l’auge de l’extrema dreta i el seu discurs d’odi. En definitiva, una combinació de capitalisme i extrema dreta que ha ajudat a polaritzar societat més que mai.
Doncs, per això, només m’agradaria recordar, que davant de totes aquestes amenaces, només tenim una solució, creure amb els que tenim al nostre voltant. Col·lectivitzem-nos, perquè si no sigui quina sigui la crisi, no ens en sortirem.
