8 i 21 de juny. Quantes coses han canviat entre aquests dos dies. Canvi de fases, obertura de les regions sanitàries, turistes a la Costa Brava, bars, restaurants i hotels oberts, etc.
Soc aficionat a la contemplació del paisatge costaner de Palafrugell i Begur, fer censos d’algues, mirar entre roques i en general observar la flora i fauna marina. El dia 8 de juny vaig gaudir com mai d’aquesta activitat, no havia vist mai tants peixos diferents dins les cales, en alguns instants em va fer pensar amb les immersions a les Illes Medes o en espais protegits amb una riquesa marina espectacular. El context era immillorable, la presència humana era mínima i les espècies marines havien viscut els mesos d’abril i maig amb la menor afluència que es recorda. La vida al continent es va aturar, però sota l’aigua l’activitat era frenètica. Vaig voler repetir l’experiència el dia 21 de juny, però va ser absolutament oposada. Els bancs de peixos es van transformar en bancs de persones i en embarcacions de grans dimensions. El canvi paisatgístic i de context era innegable.
Som conscients que l’economia dels nostres municipis es basa, en gran part, en el turisme, però a quin preu i amb quines expectatives? Al meu parer és que tot plegat pot desencadenar una seqüència molt perillosa: El turisme ve a la Costa Brava atret pel nostre paisatge. L’activitat turística que en deriva impacte directament amb la riquesa i la qualitat d’aquest paisatge i el va degradant a poc a poc. El resultat podria ser una costa poc reconeixible que portaria al turisme a cercar altres destinacions més atractives. Per aquest motiu cal un canvi de paradigma i el turisme sostenible, que posa el patrimoni natural i la seva conservació com a principal punts d’atracció, és l’única sortida d’aquesta arriscada seqüència.
Hem de reduir el nombre d’embarcacions, el nombre fondejos i calcular quina és la capacitat que pot assumir les nostres costes. Aprofitem-nos de la tirada del “Mediterraniament”, però tenint clares les prioritats. Canviem el iot pel caiac, el tub i les ulleres. Seguir com ara és hipotecar el futur. Somhi!
