Els meus records dels Jardins de Cap Roig es remunten als anys 70, quan en alguna ocasió havia acompanyat a l’àvia Maria a comprar flors a la jardineria que els russos tenien a la zona del Poble espanyol. Són d’allà una bona part de les flors que encara avui engalanen els jardins de Cal Mariner, a Mont-ras. D’aquelles anades encara en recordo els dos rucs, el gos anomenat ‘Neron’ i la senyora Dorothy amb una pamela al cap i un llaç vermell tancant la seva trena.
La segona etapa de relació amb Cap Roig, en aquest cas més vinculada al castell, correspon als anys 90 i a la cerca d’un espai nou i plaent per recuperar l’activitat jazzística a Palafrugell -el mític espai de La Guitarra al Canadell ja havia tancat- i la proposta de celebrar un festival de jazz als Jardins.
Van ser nou edicions organitzant el festival, viscudes intensament, que em van permetre conèixer a fons tota aquesta immensa finca de 20 hectàrees situades a cavall dels termes de Palafrugell i Mont-ras, que enceten aquest imprescindible pulmó verd que s’estén de Calella fins a La Fosca.
Quan el 2010, amb la concentració bancària, la Caixa de Girona i conseqüentment, els Jardins i el Castell de Cap Roig van anar a parar a mans de La Caixa, vaig voler pensar que havíem estat de sort i que això ens permetria conservar obert i actiu aquest espai nostrat.
Amb molt bona companyia i convidats per en Pep Ollé -màxim responsable de la finca- aquesta setmana he tingut l’ocasió de veure les obres del nou auditori i de les sales de reunions que s’estan enllestint sota la plaça i sota part del Castell. Una inversió de 6 milions d’euros en un espai pensat per propiciar el diàleg, la reflexió i la creativitat en un entorn idíl·lic de pau i natura.
Sovint, i amb raó, maleïm les entitats bancàries i en critiquem la seva fredor i llunyania. Però ara i avui, com a empordanès, em sento obligat a manifestar i agrair l’aposta que ha fet La Caixa per Cap Roig, no només preservant l’espai sinó dotant-lo de contingut, és a dir, de vida.
