La Generalitat, el centre de residus i els Ajuntaments del consorci han arribat a un acord per convertir l’abocador de Solius en un lloc de pas de deixalles. Hi ha associacions que creuen que no és suficient, una d’aquestes és Salvem Solius. Per parlar-ne, ens visita al Supermatí una de les membres de l’associació, Carina Perecaula.
Des de l’entitat, s’oposen a la mesura que celebren el Govern i els Ajuntaments, menys el de Lloret de Mar. Salvem Solius creuen que “això és un despropòsit total perquè és canviar-li el nom a les coses i aquest acord comporta continuar mantenint el complex obert.” De fet, hi ha una sentència que va sortir fa 3 anys, la qual obliga al cessament de totes les activitats d’aquest complex.
Però amb aquest acord del Govern, els camions continuaran arribant a Solius. Segons Perecaula, se suposa que per redistribuir les deixalles s’hauran d’abocar algun lloc per separar i llavors tornaran a sortir uns camions que aniran a altres abocadors a deixar-ho.
També comenta que, finalment, el director de l’Agència de Residus, Isaac Peraire, els ha convocat per intentar solucionar el problema, encara que creuen que la proposta no és l’adequada i no els han consultat durant l’execució de l’acord. Tot i això, agraeixen la pressa de contacte i estan oberts a parlar per trobar una altra solució.
Un abocador il·legal històric
Solius funciona des de fa 60 anys i va sorgir a través d’un pacte entre 5 ajuntaments: Platja d’Aro, Sant Antoni i Calonge, Sant Feliu, Llagostera i Santa Cristina. A més, particulars i altres municipis també hi aboquen els seus residus. Al llarg dels anys, s’ha anat ampliant sense plans urbanístics i de manera no transparent. Per això, l’entrevistada insisteix que és “totalment il·legal” i “mai ningú no s’ha preocupat ningú de legalitzar la situació.”
Perecaula entén que Lloret s’oposi a què es deixin les deixalles allà, però explica que va néixer precisament per tancar Solius, un abocador que ja estava saturat i no podia absorbir més deixalles de ningú.
“Nosaltres creiem que el tema de tractament de residus, hauria de ser més de quilòmetre 0. Els ajuntaments dels municipis s’haurien de preocupar una mica de les seves pròpies deixalles i no haver de traslladar deixalles amunt i avall.” Ara bé, també entenen que aquesta solució és utòpica perquè alguns municipis tenen problemes per dur-ho a terme.
Un cas similar a Vacamorta
La situació de l’abocador de Solius recorda al de Cruïlles que també ha hagut de clausurar. El de Solius està just en el naixement del riu Ridaura i les filtracions en el subsol van parar al riu. Perecaula parla de 3 principals conseqüències: la contaminació de l’aigua, les olors i el trànsit de camions.
La mateixa Agència de Residus ha sigut la primera d’afirmar que les coses no s’han fet correctament en l’execució de les instal·lacions com la gestió de tot el complex de tractament dels residus. La membre agraeix la consideració, però afegeix que part de la culpa és de la gestió dels municipis integrants del consorci que tenen la concisió.
També, que no hi ha hagut transparència, mai se’ls ha facilitat cap mena d’informació: “Tenim dret a saber que ha passat i a on han anat a parar tots aquests ingressos que evidentment s’han rebut.” Record que aquests abocadors reben subvencions d’Europa.
Per tant, no entén per què s’ha gestionat malament si els ingressos i els mitjans hi eren. Finalment, Carina Perecaula acaba l’entrevista insistint en el fet que tenen dret a què s’investigui i saber que ha passat aquí.
