Visitem Sant Feliu de Guíxols per parlar amb l’alcalde del municipi, Carles Motas, sobre els grans projectes que cal desenvolupar a la ciutat: el projecte Thyssen, la creació d’habitatges de lloguer social, la transformació urbana de diverses àrees o la voluntat de restaurar el Palm Beach.
Abans, però, cal abordar la temporada d’estiu. Cal recordar que l’activitat turística al municipi sol anar acompanyada d’una àmplia oferta cultural: el Festival de la Porta Ferrada, l’exposició a l’Espai Thyssen o les diverses fires i esdeveniments puntuals que es van produint al llarg del cap de setmana. “En afluència de visitants l’estiu ha anat molt bé, sobretot el mes d’agost”, apunta el batlle. Carles Motas admet, però, que gràcies a la bona meteorologia la temporada turística s’ha aconseguit allargar uns mesos més.
El futur del Thyssen
Un dels grans projectes de mandat a Sant Feliu continua sent el Museu Thyssen. Carles Motas apunta que aquesta tardor es vol començar a licitar la primera part del projecte, que ara està dividit en dues fases. La primera fase contempla la reforma del Monestir. Carles Motas recorda que el finançament que fins ara s’ha aconseguit per aquest projecte prové d’altres administracions que no són l’Ajuntament. Tot i això, és conscient que caldrà fer algun tipus d’inversió municipal per acabar d’enllestir-lo.
Si tot va rodat, Carles Motas apunta que abans de l’estiu del 2025 haurien de començar les obres. El batlle admet que tot i que els focus se centren principalment en aquesta obra, la voluntat no és únicament crear un museu en aquesta zona del Monestir. Carles Motas recorda que es vol crear una Escola de Belles Arts, hi ha el Teatre Municipal, entre altres espais culturals. Carles Motas admet que la transformació d’aquest espai proper al Monestir i a la zona del Teatre Municipal ha estat molt gran.
El batlle admet que des del seu Govern han estat prou “atrevits” per fer inversions al municipi i transformar els diversos espais. Reconeix que Sant Feliu necessitava una “sacsejada” i definir un projecte de ciutat. “El Govern té un projecte i estem treballant per aconseguir-ho”, apunta el batlle.
L’adaptació del Palm Beach
Un dels edificis emblemàtics del municipi, però que és propietat de Costes de l’Estat és el Palm Beach. Un espai que al llarg de la història ha acollit els primers banyistes de Sant Feliu i, més tard, nits de festa. Actualment, la propietat la té Costes de l’Estat, però el consistori vol rehabilitar l’edifici i transformar-lo en un espai que pugui combinar l’activitat pública i privada. Per això, volen arribar a un acord amb l’estat perquè els cedeixi l’ús de l’edifici.
Carles Motas admet que encara no tenen clar de manera concreta quin serà l’ús d’aquest edifici, tot i això, la voluntat és que hi hagi un espai públic i un espai comercial. També vol apostar perquè a la zona de platja hi hagi algun servei relacionat amb el medi aquàtic per dinamitzar la part que connecta l’edifici amb la platja.
L’habitatge al municipi
Fa pocs mesos el consistori va anunciar la compra de tres parcel·les a l’entorn de la carretera de Girona per poder rehabilitar-los i construir pisos de lloguer social, una mancança que es fa evident a la ciutat. Carles Motas explica que aquesta voluntat d’adquirir terrenys per poder-hi edificar la van començar a treballar en el seu primer Govern a la ciutat. “La ciutat no podia fer polítiques actives d’habitatge”, apunta el batlle.
La voluntat d’aquest projecte és construir entre 76 i 78 habitatges de lloguer social per col·lectius com persones joves, gent gran o famílies que vulguin iniciar el seu projecte de vida. “No solucionarem el problema, perquè hi ha molta demanda”, admet el batlle. Tot i això, en destaca la inversió de 916.000 € i també la bona predisposició del Govern de la Generalitat davant el projecte.
Carles Motas recorda que l’habitatge no és una competència municipal, però que volen posar solució a un problema que tenen els ciutadans de Sant Feliu de Guíxols. El batlle reconeix que no és una tasca fàcil i que segurament es comencin a desenvolupar en els propers anys. La voluntat és que en els propers tres anys es pugui iniciar el concurs per poder adjudicar aquests habitatges que es volen crear en aquestes tres parcel·les.
La gestió de residus i Solius
Fa més d’un any i mig que es va tancar l’abocador de Solius després d’anys de reivindicació veïnal i processos judicials. Això, ha acabat impactant en la recollida i, sobretot, en el preu de tractament i transport dels residus en molts municipis de la comarca. Sant Feliu de Guíxols, a part de formar part del Consorci de l’Abocador de Solius, és un dels municipis afectats. Carles Motas admet que parlar de l’abocador de Solius és “un mal de cap” i que fins ara la gestió que n’havia fet la Generalitat havia estat una “molt mala gestió”.
Carles Motas apunta, però, que la Generalitat ja ha anunciat 3 MEUR que els mancaven al Consorci per part de l’Agència Catalana de Residus. Això, tal com apunta, permetrà alliberar als municipis d’aportar aquesta quantitat. A més, tenen previst que a partir de principis del 2025 es pugui donar la llicència ambiental a Solius perquè aquesta fos una planta de triatge.
“Mentre hàgim de portar les deixalles a Lleida, el cost de la taxa d’escombraries no es reduirà”, admet el batlle. A Sant Feliu van decidir repartir la pujada de la taxa d’escombraries en dos anys, a diferència d’altres municipis de la comarca. L’atorgament d’aquesta llicència ambiental permetria que les deixalles no haguessin de viatjar fins a Lleida i, alhora, que la taxa no quedés tan inflada.
Una de les problemàtiques que es detecta per part dels diversos ajuntaments de la comarca és que avui dia no hi ha un abocador de referència a la comarca. “A cap municipi li agrada que instal·lin un abocador al costat de casa”, admet Motas, “però, s’ha de fer una gestió de residus”. Remarca també que ara mateix és insostenible continuar transportant les deixalles des del Baix Empordà fins a Lleida.
Canvi en el model d’aparcament
Cal recordar que enguany, el consistori va assumir la gestió dels aparcaments al municipi. El nou model promou els aparcaments dissuasius i els que es troben més a prop del nucli promouen la rotació de vehicles. A més, aquest nou model de gestió d’aparcaments contempla la contractació de persones amb discapacitat per poder gestionar el servei d’aparcament, deixant enrere així un contracte que portava caducat més de 10 anys.
