Doncs el carnaval encara és viu. Almenys a algun poble de l’Empordà on encara queda el judici sumaríssim, l’enterrament de la sardina i la resta de litúrgies que, sincerament, no acabo de dominar massa.
El que sí sé, és que dissabte vaig ser a la rua de Platja d’Aro. La de la tarda. O la de la tarda nit, perquè no sé a quina hora va començar, perquè la recerca d’aparcament em va tenir voltant fins les 6 i ja passava la carrossa número 20.
El tema és que tocades les 10, quan em posava a sopar, encara anaven per la cinquantena carrossa i si no vaig errat, n’hi havien més de 70. A aquelles hores de la nit, ni jo ni molta altra gent haviem estat capaços de resistir la fred i, perquè negar-ho, la parsimònia de carrosses i comparses i havíem abandonat. I en aquell punt, vaig recordar la polèmica prèvia al carnaval, per la negativa de l’Ajuntament de Platja d’Aro a deixar inscriure totes les colles de St. Feliu per limitar el número de comparses.
On és el terme mig? fins a quin punt s’ha de limitar l’accés a una festa, en definitiva, i fins a quin punt val la pena establir normes que restringeixin amb la finalitat de millorar el ritme de la festa?
Són viables tantes hores de rua? i si ho són… què passa a mesura que els carrers es van buidant de públic, o millor dit, van veient com els visitants al carnaval, es transformen en les persones que surten de festa un dissabte a la nit i campen per l’avinguda de Platja d’Aro?
Admeto que amb la polèmica restricció de colles, tenai la sensació de restricció gratuïta, però ara, després de tot, em plantejo si no fóra bo buscar la manera reduir la durada de la comparsa. Potser no cal restringir, però valdria la pena optimitzar per la gent que ho ve a veure, pels nens que es passen hores palplantats i sobretot, per tota aquella gent que comença desfilant davant la multitud i acaba passajant per un carrer més buit de públic.
De tot plegat en parlarem, de nou, amb la regidora de Turisme i dinamització cultural de Platja d’aro, Imma gelabert.
