Benvolguts oients de Ràdio Capital. Cada any, quan arriben aquestes dates, trobo homes que em diuen que el carnaval no els agrada. Molts més que no pas dones, la veritat. Però hi ha dones que també m’ho diuen. I com més grans es fan, com més grans ens fem, més gent trobo que m’ho diu. En general, tothom m’ho diu una mica en veu baixa, vigilant que no hi hagi ningú que ens es escolti, mirant dissimuladament a totes bandes perquè és un fet que el carnestoltes o el carnaval, com vulguin dir-ne, avui s’ha imposat i que sembla que cada any s’anirà imposant més. Jo ja sé que sovint, tota aquesta gent que m’ho diu, m’ho diu després que jo els hagi dit abans que a mi el carnaval no m’agrada. És per això que alguns hi afegeixen que, si no els agrada, és perquè tenen el sentit del ridícul molt exagerat. D’altres, perquè és una activitat on uns quants es disfressen i molts altres miren. Pensen, naturalment, en les rues. Però quina importància té que ens agradi o no? Sobre els gustos no hi ha res a dir i fins i tot jo soc dels que pensen que anar a contracorrent sovint és bo. Però això no vol pas dir que ho sigui sempre. El fet és que, superada la prohibició dels anys del franquisme, també ens agradi o no, el carnaval és una festa realment popular, una festa que s’ha estès molt més del que molts de nosaltres imaginàvem. El franquisme, però, la va prohibir perquè el carnaval transgredia. Encara en aquells anys, era el gran contrapès popular als quaranta dies de la Quaresma i a la gran manifestació de la Setmana Santa. Però avui la Quaresma, si hi és, forma part del món personal d’algú, i la Setmana Santa, les processons si més no, són més semblants al Carnaval que no ho eren. Perquè avui, tant el Carnaval com la Setmana Santa amb les seves processons són per a molta gent sobretot un espectacle. És per això que avui el carnaval ja no transgredeix i que les processons de Setmana Santa tenen poc a veure amb el significat religiós d’aquells dies. A mi em sembla que nosaltres avui, el que hauríem de plantejar-nos és per què Carnaval i les processons de Setmana Santa funcionen tan bé? I tot seguit, hauríem de contraposar-les a manifestacions que no tenen res a veure amb la tradició d’aquest país com ara el Hawolleen. Perquè és un fet que avui, sigui carnaval, Setmana Santa o el temps de la castanyada molta gent vol sortir. I continuarà sortint al carrer. Què ens agrada més, doncs, que hi hagi?
