Després d’aconseguir cinc copes Pistó, McQueen pateix un greu accident mentre competia contra el jove i arrogant Jackson Storm. Apartat de la competició, recorre a Cruz, una mecànica de curses per reprendre la seva carrera. Però no serà suficient, també necessitarà l’ajuda del mestre seu mentor qui l’ensenyarà a adaptar-se a l’edat i córrer d’una altra manera.
Cars 3 recorda en certa manera a Toy story 3. Ambdues són pel·lícules sobre el pas del temps i com les coses canvien. Aquí, el rol de Llamp McQueen canvia i adopta la figura de corredor veterà. McQueen ja és un cotxe vell i li resulta impossible competir contra altres cotxes nous amb tecnologia superior.
Cars 3 està plena de grans moments i escenes molt divertides, però personalment em quedo amb la cursa enmig del fang en un poble perdut enmig del país. Però també té espai per la sàtira. No direu que no, respecte el moment en què Llamp veu com pot acabar-se convertint en una marca i veu tots els productes de merchandising que es generaran al seu voltant. Crítica de Pixar a Disney o una forma per riure’s de sí mateixos?
Al contrari que pugui semblar, Cars 3 aconsegueix sorprendre en el seu final i donar un gir inesperat a la història que no fa més que confirmar la maduresa de la qual ha fet gala tota la pel·lícula.
Visualment és una meravella, com ja acostuma a fer Pixar, però no falten escenes de boca oberta en les quals sembla que vegis una fotografia i no pas uns dibuixos animats.
El resultat és una pel·lícula que és la millor de la saga, tot i entrar en dura competició amb la primera, ja que és molt més madura i és capaç de tocar-te la fibra. No us esperàveu que la saga Cars aportés bones metàfores sobre la vida? Us equivocàveu, aquí les trobareu.