Efectivament, ja s’han començat a presentar els festivals de música d’estiu del país. Alguns ja van fer avançaments abans del Nadal. D’altres han esperat una mica per descobrir el seu cartell. Ha arribat un punt en què és difícil distingir els cartells dels diversos festivals. Així, durant aquest estiu, podreu assistir si ho desitgeu a uns 50 concerts, amb pocs quilòmetres de distància entre una localitat i altra, dels Andy y Lucas nostrats, que han triomfat amb una suposada sardana amb lletra absurda que té de sardana el que té d’esquerra el PSC. Hi ha un munt de noms que es repeteixen fins al tedi: Guillem Gisbert, Sopa de Cabra, Miki Núñez, Oques Grasses, Bad Gyal, Mushka, Amics de les Arts, Figa Flawas, Gossos, la Ludwig, Ginestà i un seguit de noms més en cartells que semblen clonats. I jo que me n’alegro que el panorama de la música en català sigui tan esponerós. No hi tinc res en contra. Però no puc evitar tenir una sensació d’afartament d’escoltar sempre el mateix a tot arreu, a la Costa Brava més que enlloc, i no puc evitar pensar que a la gran majoria dels directors i programadors dels festivals nostrats els manca originalitat. I sé que generalitzar sempre és injust, ja em disculpareu, perquè hi ha uns quants festivals que paguen la pena, pensats i executats amb criteri.
Temps de lectura: < 1 minut
