Fa gairebé dos anys que sóc fora per qüestió d’estudis i per allò que diuen que conèixer món i aprendre d’altres cultures sempre enriqueix. La veritat és que està essent una experiència única que m’està aportant coneixements i sobretot molta experiència pel que fa a formes de vida i gestió diferents.
És una pràctica molt habitual actualment entre els joves de la meva generació completar la formació lluny de casa i, sens dubte, del tot recomanable.
Marxar un temps et fa créixer personal i professionalment però, al mateix temps, et fa valorar també molt més el que tens a casa. Sovint tenim tendència a pensar que a fora tot és meravellós i molt millor que a casa nostra i és cert en alguns aspectes però te n’adones també que, malgrat haver-hi moltes coses que s’haurien de canviar i/o fer millor, a casa nostra, a l’Empordà, hi tenim un tresor únic, un territori magnífic amb un gran potencial, molt estimat pels seus habitants i altament valorat pels que ens visiten. És una conclusió a la que he arribat de manera gairebé casual.
Quan ensenyo o publico imatges de casa nostra, dels nostres paisatges, de la nostra cultura, gastronomia, estil de vida, etc., me n’adono com la gent se sorprèn gratament del que veu. Els hi sembla tot paradisíac arribant a l’extrem de la màxima idealització. Al principi ho trobava sorprenent i curiós però, amb el temps, vaig entendre que, venint d’on venim, no podia ser d’una altra manera.
Sense caure en triomfalismes i sempre amb esperit crític i amb voluntat de contribuir en la millora de tot allò que no funciona, m’agrada parlar de casa meva, del meu país, m’agrada “presumir” de tot el que tenim i que tant meravella a tothom i sempre que puc, aporto el meu granet de sorra per transmetre i “vendre” amb orgull el millor de nosaltres, tot allò que ens fa únics i que no ens podem deixar perdre.
