Diumenge passat al matí va morir a Buenos Aires, a l’edat de 85 anys, la Casiana Josefina Ahumada, per a la majoria de gironins la Casiana del restaurant la Riera de Sant Martivell. Un restaurant obert el 1979, que va aplegar durant anys no només a gent de la cultura com Vázquez Montalban, Joan Manuel Serrat, Antonio Gades, o Lluís Llach, sinó també a gent del mon polític com Pasqual Maragall, Antoni de Senillosa, Antoni Castells o Quim Nadal.
Recordo l’inici del restaurant amb la Casiana fent de perfecte amfitriona, oferint una carta diferent, innovadora i afrancesada, propiciada en part per la presencia als fogons del primer xef del restaurant, el francès André Bonnaure, gran especialista en ànec i fetge gras.
Aquella primera carta de la Riera, oferia a banda del “foie” amb confitures, la “quiche lorraine” de pernil i formatge, el pastis de porros, el filet a l’estragó, els agredolços com el conill amb raïms, el “magret” d’ànec amb gerds i maduixes de bosc, el pollastre a la menta, les crepes i el flams de cafè o de poma.
Recordo aquella ínfima cuina de l’establiment que més tard van dirigir, primer Arnald Bosch després durant molts anys la Jimena Pérez Apellaniz. A la porta de la cuina un petit mostrador des d’on la Casiana controlava aquell menjador de volta catalana amb poca llum, o millor dit amb una intima llum.
També en aquella terrassa enrajolada, envoltada de flors i dels arbres de la riera, que filtraven elegantment la llum del sol, quan queia a ponent a l’hora de la sobretaula.
Però abans d’obrir el restaurant a Sant Martivell la primavera del 1979, aquesta Casiana xerraire i afable, va tenir un important passat cultural, intel·lectual i polític a l’Argentina.
Filla d’una família catòlica, de classe alta, culta, il·lustrada i poc polititzada, la Casiana va esdevenir una important defensora dels drets socials. Un compromís que li va comportar primer la presó i després l’exili a España el 1974, amb la seva filla Llum de només quatre anys.
Acollida inicialment per la parella de l’Antonio Gades i la Marisol a la seva casa d’Altea, dos anys més tard, deixava Alacant per Sant Martivell, on va viure, treballar i repartir felicitat entre amics, treballadors i clients, durant més de quaranta anys i a on tornarà ben aviat, per reposar-hi per sempre.
