La festa de Tots Sants, i la tardor en general, seria ben diferent sense les tres menges estrella d’aquesta època: les castanyes, els panellets i els moniatos. Tant les castanyes com els panellets són productes de temporada i per això es consumeixen des d’antic per aquesta època. Són fets amb ingredients de llarga durada, com ara la fruita seca, i això els lliga amb l’eternitat i el culte als morts que es ret durant aquestes dies.
Avui dia les castanyes han estat força relegades a la festivitat de Tots Sants, però antigament, sobretot abans del descobriment d’Amèrica, s’empraven en el lloc que ara ocupa la patata. Eren freqüents en cremes, guisats i com a acompanyament de plats de carn. Actualment encara subsisteixen en algunes receptes tradicionals de la cuina catalana, formant part d’alguna picada, acompanyant uns peus de porc o algun guisat amb ànec i caça.
Sucre, rovell d’ou i farina d’ametlla són els ingredients bàsics per a fer panellets, els dolços de massapà tradicionals de Tots Sants. Els gustos més típics són els de pinyons i els d’ametlla però també són molt freqüents els de cafè, els de coco ratllat i els de codonyat, o un que a mi m’encanten els de nous i ratafia. En el món dels panellets, com ja passa amb molts altres dolços tradicionals, la innovació és constant i els pastissers i cuiners cada any ens agrada crear gustos nous i combinacions atrevides.
Endolcits amb sucre i canyella o com a acompanyament de plats salats, els moniatos són un dels ingredients més versàtils de la cuina tradicional de tardor. Generalment es mengen fregits o escalivats, però darrerament s’ha posat de moda fer-los servir com a substitut de la patata. Com que són tubercles, tots dos productes tenen una textura molt semblant, per bé que el moniato és lleugerament més dolç i això fa possible de contraposar-lo amb aliments salats, com ara formatges, la carn o el foie.
Sigui l’ingredient que sigui el que trieu, celebreu la castanyada per sobre del famós halloween. La nostra cultura s’ho val.
