Un equip d’investigadors del Servei Meteorològic de Catalunya i de la Universitat de Barcelona ha publicat un estudi pioner sobre la pedregada històrica que va afectar la Bisbal d’Empordà l’agost de 2022. Aquest episodi de temps extrem es va caracteritzar per la caiguda de pedres de més de deu centímetres de diàmetre, una mida poc habitual en la meteorologia catalana.
L’estudi, titulat Estructura interna de pedres gegants d’un catastròfic episodi a Catalunya, ha estat publicat a la revista científica Frontiers in Environmental Science. Per primera vegada, s’han utilitzat imatges 3D generades a partir de tomografies computeritzades (TAC) per analitzar l’anatomia interna de les pedres sense necessitat de trencar-les. Aquesta tècnica, pròpia del camp mèdic, permet obtenir una visió detallada de la composició i estructura de les pedres, oferint informació valuosa per entendre els processos de formació d’aquests fenòmens extrems.
El treball de camp es va iniciar el mateix dia de la pedregada, gràcies a la intervenció d’observadors meteorològics voluntaris que van recollir i conservar pedres sota condicions específiques. La doctora Carme Farnell Barqué, investigadora i tècnica de l’Equip de Predicció i Vigilància del Servei Meteorològic de Catalunya, ha destacat que la utilització del TAC permet obtenir informació detallada sense destruir les mostres. Això facilita l’anàlisi de les capes internes de les pedres, revelant dades rellevants sobre els processos de creixement i formació.
Les imatges 3D obtingudes han permès descobrir que, malgrat que les pedres semblen esferes quasi perfectes des de l’exterior, en realitat creixen de manera irregular en els seus tres eixos. A més, el nucli o embrió de les pedres sovint no es troba al centre, un fet que els investigadors han qualificat de sorprenent. Aquest descobriment indica que el procés de formació de les pedres gegants pot ser molt més complex del que es pensava fins ara.
El doctor Tomeu Rigo, investigador i tècnic de l’equip de Predicció i Vigilància del Servei Meteorlògic de Catalunya, ha explicat que l’anàlisi interna de les pedres ajuda a entendre millor les condicions atmosfèriques que afavoreixen la seva formació. S’han identificat patrons de creixement, acumulacions d’aigua superrefredada, fases de fusió parcial i processos de refredament ràpid. Aquesta informació permet millorar els models de predicció i establir relacions amb altres eines de teledetecció, com ara radars meteorològics i models numèrics.
Aquest estudi també ha permès quantificar la densitat de cada capa de les pedres. Els resultats mostren que les zones més denses es corresponen amb les parts de la pedra que miraven cap avall quan van caure. Aquesta dada aporta una nova perspectiva sobre la dinàmica de les pedres durant la pedregada i la seva interacció amb l’aire durant la caiguda.
L’estudi ha comptat amb la participació dels catedràtics Javier Martín Vide i Xavier Úbeda, de la Universitat de Barcelona, així com amb la coordinació d’Àngel Galán per a la recollida de les pedres. També hi han col·laborat professionals de clíniques odontològiques, com Carme Tribó, Francesc Bibiloni i Gerard Torroella, que han facilitat l’ús dels equips de tomografia.
La recerca obre una nova línia d’estudi enfocada a millorar la predicció i prevenció de tempestes de pedra. Identificar patrons en les estructures internes de les pedres podria ajudar a desenvolupar sistemes d’alerta primerenca més efectius i a implementar mesures preventives per protegir persones i béns materials davant futurs episodis de temps violent.
La pedregada de la Bisbal d’Empordà del 2022 va ser un dels episodis més greus registrats a Catalunya en les darreres dècades, causant danys importants en vehicles, edificis i camps de conreu. Aquest estudi és un pas endavant en el coneixement científic i pràctic per fer front a fenòmens meteorològics extrems cada vegada més freqüents a causa del canvi climàtic.
Recuperats dos exemplars de la catastròfica pedregada de la Bisbal d’Empordà