I més ciment que seguirem veient al nostre litoral, al nostre interior i les nostres carreteres. Ahir que vam parlar amb l’advocat de la plataforma SOS Costa Brava, Eduard de Ribot, afirmava que en tots aquells projectes urbanístics que s’executin fora dels terminis establerts per POUMS antics, els Ajuntaments poden canviar els usos del sol sense patir per les possibles indemnitzacions a les que suposadament haurien de fer front, però quan parles amb algun alcalde o alcaldessa i li ho comentes, la majoria asseguren que després de documentar-se, consultar amb serveis jurídics, departaments de territori i tota la “marabunta” institucional que hi ha al darrera de la gestió del territori, no s’albira altra solució que deixar construir allò pel que algú va comprar una parcel·la o terreny, o bé preparar una cartera que per migrada que és, no seria capaç de sostenir els pagaments a les possibles persones afectades.
Mentrestant, ciment i més ciment. I gent indignada a la Platja de Pals quan es gira la vista cap a les muntanyes de Begur i veu la “queixalada” feta a la zona d’aigua freda. I gent indignada a Palafrugell pel Golfet o a Palamós per la Pineda d’en Gori però, o bé tots els Ajuntaments s’han conxorxat per tirar endavant projectes contraris a una opinió molt àmplia, que considera que s’haurien de revocar, o potser sí que és veritat que hi ha poc a fer.
SOS Costa Brava ja ha fet un primer pas denunciant alguns d’aquests projectes, però potser valdria la pena que algun Ajuntament faci un pas en aquesta mateixa direcció i bloquegi algun projecte dels que amenacen en acabar de malmetre el nostre entorn. Però per fer-ho cal coratge, valentia i sobretot, un bon equip jurídic.
Mentrestant, seguirem recordant aquella cançó d’en Serrat que deia:
Pare. Digueu-me què li han fet al bosc, que no hi ha arbres. A l’hivern no tindrem foc ni a l’estiu lloc on aturar-nos. Pare, el bosc ja no és el bosc, pare abans de que no es faci fosc
ompliu de vida el rebost
