Una setmana més en Nil Ortiz ens ha analitzat la lletra d’una cançó i en aquesta ocasió ha tocat el nou senzill d’Els Amics de les Arts ‘El meu cos’.
Per ambientar-nos al so del nou tema d’Els amics hem fet la secció per telèfon que queda més vintage.
Lletra El meu cos:
Prou que ho intento, però el meu cos et vol a tu.
I no te’n riguis, que això no em passa amb ningú.
Jo m’aniré vestint, ja es fa de dia.
Va, no m’ho facis més: on m’has posat les claus.
Que no estic pas per jocs.
Tinc una vida que no sap que
el meu cos et vol a tu, vol anar per lliure.
El meu cos et vol a tu i em porta aquí.
Sé que el paisatge només és un decorat.
Sé que el teu mapa no és de la meva ciutat.
Som a la cara B. Sento, a la vora,
un univers semblant on ara estem ballant.
Però ens ha tocat aquest.
I marxo, que em conec.
Tu ja saps que
el meu cos et vol a tu, vol anar per lliure.
El meu cos et vol a tu i em porta aquí.
Ara fas un salt del llit i busques entre mil vinils.
Per tu, sempre és un joc quan jo tinc pressa.
Cau suaument fent un trip-crac
l’agulla acaronant el plat.
Per tu, sempre és un joc quan jo tinc pressa.
Dius que això és un musical quàntic, interdimensional,
tu veus el gran final, forats de cuc i pirotècnia
amb tot de jos al teu davant perfectament sincronitzats.
Però en realitat sóc jo intentant ballar com en Christopher Walken.
Som una fatal combinació de partícules,
el paradigma de la casualitat.
Som un error d’essència matemàtica.
