Sis municipis de la Costa Brava del Baix Empordà denuncien que alguns aspectes del Pla Director Urbanístic (PDU) de la Generalitat és “poc clar” i estudien portar-lo als jutjats. Palafrugell, Castell-Platja d’Aro, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Pals i Calonge assenyalen que l’apartat d’integració paisatgística contempla “aspectes molt subjectius” que generen “inseguretat jurídica” perquè deixa a criteri de cada consistori atorgar, o no, una llicència. Els alcaldes dels municipis remarquen que en cas d’una denúncia posterior hauria de ser l’ajuntament corresponent qui s’hauria de fer càrrec d’una possible indemnització. Per això, diuen, moltes llicències s’han aturat perquè els tècnics no tenen clar si el PDU permet tirar-les endavant.
Malestar dels alcaldes de sis municipis de la Costa Brava centre amb el PDU que el Govern va aprovar el 28 de gener del 2020. Els alcaldes de Palafrugell, Palamós, Castell-Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Pals i Calonge i Sant Antoni han fet un darrer requeriment a la Generalitat perquè s’assegui a modificar alguns aspectes de l’apartat d’integració paisatgística i no haver de recórrer als jutjats per aturar-ho. Els batlles deixen clar que “en cap cas” son contraris al pla i, de fet, el consideren “necessari”, però assenyalen que hi ha aspectes “subjectius que creen inseguretat jurídica”.
En aquest sentit, remarquen que “no hi ha un criteri clar” de la norma en qüestió paisatgística i això fa que els propis tècnics dubtin a l’hora de donar una llicència d’obres, que podria comportar una denúncia posterior. “Nosaltres som els aplicadors del llei i necessitem que sigui clara per no incórrer en responsabilitats patrimonials que no ens corresponen”, assenyala l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas.
Els batlles recorden que l’expedició d’una llicència urbanística és un “acte reglat” i, per tant, “no hi pot haver interpretacions”. En aquest sentit, argumenten que el fet que el PDU sigui “tan subjectiu” en l’aspecte d’integració paisatgística, pot provocar que uns municipis optin per donar llum verda a una construcció i uns altres no.
Portar-ho al Contenciós Administratiu
Per tal de posar-hi solució, els cinc municipis s’han unit i han fet un requeriment a la Generalitat. L’objectiu, diuen, és poder abordar el problema, sense haver de recórrer als jutjats. La tinenta d’alcaldia de Platja d’Aro, Montse Rovira, explica que han enviat una proposta de modificació de la norma “estudiada i meditada” per tal d’obrir “una via de diàleg” durant el proper mes.
I és que si el Govern no es pronuncia en els propers 30 dies s’obrirà un període de dos mesos per anar als jutjats. L’alcalde de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler, diu que “no volen haver d’arribar-hi” però que en cas que tot segueixi com fins ara, cada municipi haurà de decidir què vol fer.
Soler considera que s’han sentit “poc acompanyats” per part del Departament de Territori, tot i que reconeix que han fet diverses reunions. “Avui nosaltres fem aquest requeriment perquè considerem imprescindible trobar una via de sortida clara pel desenvolupament dels nostres pobles”, ha remarcat.
A la trobada també hi ha assistit l’alcalde de Palamós, Lluís Puig, que ha demanat “concreció” per poder treballar “amb total seguretat com abans”. Puig també ha recordat que els informes que aporta el Departament quan se’ls requereix “no son vinculants” i, per tant, la responsabilitat futura es manté en els ajuntaments en cas de denúncia.
Llicències aturades
Tot i que no han especificat el nombre total, els ajuntaments han destacat que des de que estan sotmesos al PDU que va entrar en vigor fa més d’un any s’han trobat que algunes llicències han quedat aturades per por a possibles denúncies, per exemple, d’entitats ecologistes. “Aquelles que ens generen dubtes perquè la norma és difosa les hem aturat”, remarquen Soler i Rovira.
Tot plegat fa que, de retruc, hi hagi alguns promotors que es queixin als consistoris perquè els seus projectes no poden tirar endavant. “La veritat és que la nostra posició ara mateix és molt incòmode”, ha conclòs Soler.
