Els pobles i les ciutats creixen, progressen, milloren i es transformen gràcies a les persones que en formen part. Per mi un municipi té èxit social, és a dir que moltes persones hi voldrien viure, quan els actors que hi conviuen han creat un entorn agradable per viure, no només on viure.
Si ens fan la pregunta: a quina ciutat de la comarca – de més de 10.000 habitants – ens agradaria viure? Segurament en molts casos coincidirem. També coincidirem en aquelles on no volem viure.
Aquest article no té per objectiu fer una llista de millors o pitjors ciutats. El que vull és posar de manifest que algunes ciutats tenen èxit i d’altres no i entendre perquè passa això. Segur que hem sentit alguna frase semblant a “és que ara aquest municipi està de moda”. Penso que aquesta moda no arriba sola, que al darrere hi ha molta feina ben feta per comerciants, polítics i ciutadans implicats. A més quan una ciutat està “de moda”, tot plegat es veu impulsat per fer encara major aquest èxit. Jo ho definiria amb la paraula il·lusió. Els municipis que desperten il·lusió als seus ciutadans, generen visió de futur i una implicació total en el dia a dia dels municipis. Això es converteix en sentiment de pertinença, orgull i en el famós èxit social. Tot aquest anàlisis el faig deixant de banda l’atractiu turístic. Parlem de llocs on viure.
Penso que un indicador d’aquest èxit social és l’associacionisme. Les associacions són tresors socials on els ciutadans decideixen cedir, de manera altruista, el seu temps a la societat en què formen part. M’atreveixo a dir que les ciutats de la comarca on voldríeu viure tenen molta més activitat associativa que aquelles en les que esteu segurs que no hi voleu viure. Els municipis amb un gran nombre d’entitats vinculades a la vida cultural, juvenil, esportiva i social del poble tenen les condicions perfectes per esdevenir ciutats d’èxit social. La clau és la participació ciutadana. L’associacionisme és compromís, valors i actitud davant la societat. És la connexió amb les persones, amb el territori, amb les administracions i amb els projectes que afermen la cohesió social.
Per acabar, dir a aquelles ciutats que no tenen èxit social, que no està tot perdut, que amb temps i perseverança es pot aconseguir el canvi. Per aquelles que viuen l’èxit social, sobretot cuideu molt i molt i molt les associacions, ja que la il·lusió també pot desaparèixer. Som-hi!
