Permeteu-me rondinar una mica. L’altre dia vaig assistir a un concert memorable a l’Auditori de Girona. Roger Mas, possiblement el millor cantautor del nostre país, presentava el seu nou disc, el segon que fa amb la Cobla Sant Jordi. Una veritable meravella, com ja va ser-ho el primer. Doncs bé, no entendré mai aquesta dèria del personal de desenfundar els seus mòbils del dimoni per fer fotos que possiblement sortiran borroses o desenfocades i vídeos d’una resolució de pena i amb un so deplorable i saturat, que no tornaran a veure més en la vida i que seran escombraria digital que anirà a parar al núvol. Si les pantalletes i la seva brillantor no fossin tan molestes –efecte que s’accentua quan es tracta d’un auditori o sala teatral-, se me’n refotria. Si en comptes d’un concert fos una obra teatral, la cosa canviaria perquè afortunadament hi ha una mica menys de permissivitat, però molestar, molesta igual, així com també aquella parella que comenta la jugada com si fos al sofà de casa mirant la televisió o la senyora armada amb una bossa que sembla la butxaca de Doraemon i es passa 15 minuts de rellotge remenant i fent remor per trobar qualsevol collonada que acostuma a ser… el mòbil.
