10.3 C
Pals
Dimecres, 4 desembre 2024
- Publicitat -

La colla gegantera de la Bisbal alerta de les dificultats que té per finançar-se per les restriccions sanitàries

L'Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya demana "més ajudes" a la Generalitat per assegurar la viabilitat, especialment de les entitats més petites

Temps de lectura: 3 minuts
- Publicitat -spot_img
- Publicitat -
Les colles geganteres de Catalunya alerten que estan passant “dificultats importants” per poder-se finançar i mantenir l’activitat. El problema és que les restriccions provocades per la pandèmia ha deixat moltes d’aquestes entitats sense la possibilitat de celebrar actes on podien fer calaix per anar pagant les despeses que tenen, com lloguers, assegurances, gestoria o reparació de les figures. Un bon exemple són les parades i bars que es preparen en les festes majors que el 2020 van quedar majoritàriament anul·lades o molt limitades per la pandèmia i que són la font bàsica de diners de les colles. Per això, reclamen una línia de subvencions a la Generalitat aquesta segona meitat d’any per poder afrontar les aquestes despeses.

El problema principal que tenen les colles és que l’any passat es van anul·lar bona part de les festes majors o bé es van restringir molt les activitats per la pandèmia. Això va fer que la majoria d’actes destinats a recaptar diners i que impliquen la participació de gent no es poguessin realitzar. “Hem de pensar que en molts casos els geganters tiren dels beneficis d’aquestes activitats durant tot l’any”, explica la responsable de festes i protocol de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya, Mercè Montserrat.

Sense possibilitat de fer diners, però, les úniques despeses que es redueixen son les relacionades amb les cercaviles, com els desplaçaments o els àpats a les colles convidades. Montserrat, però, recorda que n’hi ha moltes altres que es mantenen com les assegurances dels gegants, dels vehicles per transportar-los, les de la pròpia colla, el lloguer dels locals, la gestoria o la reparació de les figures.

En aquest sentit, un bon exemple, és la colla gegantera de La Bisbal d’Empordà. Just abans que esclatés la pandèmia tenien previst arreglar la Rigoberta i la Rufina, dues de les tres gegantes de la colla. El problema, explica el cap de colla, Roger Pi, va ser que no tenien els diners per pagar la reparació de cop, però van decidir tirar endavant el projecte preveient uns bons ingressos per la Festa Major que es fa del 14 al 18 d’agost.

Però les mesures sanitàries van obligar a limitar l’activitat a la Rigotaverna, un dels espais que habitualment posen al centre del poble durant la Festa Major on s’hi fan concerts i hi ha servei de bar. A més, tampoc van poder col·locar la barraca que l’entitat té cada any en un espai de la Festa Major, conjuntament amb altres associacions culturals del poble com els Dracs, Indivendres o Els Voltors, que s’han vist igualment afectades per la pandèmia.

Això, en definitiva, va fer caure de manera important els ingressos a la colla, tot i que la majoria de despeses es van mantenir. “Afortunadament l’Ajuntament de la Bisbal va apostar per poder fer algunes activitats culturals i vam poder generar alguns ingressos”, explica Pi.

Colles petites, en perill

Des de l’ACGC demanen que la Generalitat tregui una nova línia de subvencions per poder fer front a aquestes despeses derivades de la crisi sanitària, ja que l’estiu es preveu “complicat” per fer celebracions amb grans acumulacions de gent. El problema, diu Montserrat, és que la línia de subvencions extraordinària que es va treure cobria només despeses estructurals, com el lloguer del local o la gestoria.

A més, des de l’ACGC recorden que fins fa ben poc temps “hem estat amb confinaments durs” i, per tant, “s’ha fet molt complicat” per a algunes colles poder-se trobar i parlar de les solucions. Per això, demanen que el segon semestre de l’any apareguin noves subvencions per poder fer front a les despeses de les colles i evitar que puguin desaparèixer.

Especialment preocupen les més petites. Es tracta d’associacions que en molts casos no tenen coneixement que existeixen les subvencions o no hi poden accedir pels requisits. En aquests casos, Montserrat aposta perquè es posin en contacte amb els seus ajuntaments i busquin convenis per evitar desaparèixer.

- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -spot_img

2×05 – Ui, si aixequés el cap en Juli Garreta o en Ralph Elmann

L’Empordà al pentagrama, i la sardana com l’essència musical del país. Virgili convoca el gran sardanista Juli Garreta per parlar del ball (nacional) empordanès, i vol passejar amb ell per Sant Feliu de Guíxols. Per un error de càlcul, el convocarà, també, de bracet amb Ralph Elman, músic jueu enterrat a la Bisbal d’Empordà que havia tocat amb els Beatles. Tots dos músics analitzaran el poder tel·lúric de la Sardana, que, miracle, s’acabarà sumant a la conversa com un personatge més i hi dirà la seva. I confrontaran els ritmes ballables, des d’una entesa sideral, amb les noves tendències que els explicarà una dj jove de la discoteca més important de Sant Feliu.
- Publicitat -
- Publicitat -

Altres notícies

- Publicitat -