Estem cansats. Després de la pandèmia, la guerra la inflació, no tenim ganes de sentir més males notícies. Però no per no escoltar les coses deixaran de passar.
Si pareu l’orella a les notícies, ja us haurà arribat que a dia d’avui ja estem vivint una tropicalització del Mar Mediterrani -en Josep Pascual, de l’Estartit, va detectar una temperatura de 27,5ºC a les nostres aigües el passat 5 d’agost- degut això hi ha espècies de sempre que desapareixen i arriben espècies pròpies d’aigües tropicals i els camps de posidònia van morint.
A terra el panorama no és millor. Onades de calor cada vegada més llargues, major nombre de nits tropicals i tòrrides, patim més sequeres, temporals, inundacions i incendis.
I els efectes sobre la salut de les persones ja es fan notar. Segons les dades definitives de l’Institut de Salut Carles III, entre el gener i l’agost d’aquest any a Catalunya hi ha hagut 707 morts que s’atribueixen a les altes temperatures.
Les dades fan evident que la crisis climàtica és una realitat, i que ja ens està afectant a casa nostra, i malgrat que hi ha efectes que no podrem aturar, és més necessari que mai començar a aplicar mesures de mitigació.
Però per contra veiem com hi ha grups organitzats que es dediquen a negar aquesta realitat – Si recupereu el documental del programa Sense Ficció “Negacionistes del Canvi Climàtic” veureu com des dels anys 80 s’ha fet campanya per desviar la lluita contra el canvi climàtic -. A casa nostra veiem com el PP i VOX lideren el negacionisme en aquest camp, i es que per al populisme es molt senzill anar a buscar les emocions i la por al canvi de les persones. No ens enganyem, les mesures que s’hauran d’aplicar per mitigar la crisi climàtica no ens agradaran. Implicarà que haurem de deixar de fer coses que ens agraden, que ens són còmodes. I per això hi ha qui prefereix fer com aquell que no hi sent.
